Sánchez Piñol torna amb un 1714 en castellà

Després de la novel·la líquida que va serLa pell fre-

da (2002) i la de la terra que eraPandora al Congo(2005), Albert Sánchez Piñol tenia al cap tancar el cicle amb una altra ficció fantàstica que el portaria pels aires. Però en aquests últims set anys de trencar projectes i començar-ne altres de nous, aquest el va engegar a rodar, igual que «molts» més, fins que finalment ha donat per acabada la seva tercera novel·la,Victus,que arribarà a les llibreries en una data per determinar de la tardor. Ni trilogia, ni més fantasia, ni tan sols en català com tota la seva obra anterior. Pedra, sang i fum. El violent setge de Barcelona del 1714, des del punt de vista d'un enginyer militar, en 600 pàgines plenes d'arquitectura militar, peripècies picaresques i càrregues suïcides de les milícies ciutadanes a baioneta calada. I en castellà.

MALENTESOS / «Ni jo tinc prou facultats imaginatives per anticipar que escriuria sobre l'Onze de Setembre en castellà. Ni tinc ni idea de per què ho he fet. Però en català no avançava i en castellà sí. Et permet prendre distància, ser més conscient que la gent no té ni idea del que va passar i potser explicar alguns malentesos», explica l'escriptor.

Victus relata la caiguda de Bar-celona el 1714 a mans de les tropes de Felip V des del punt de vista d'un enginyer de fortificacions barceloní, format a França com a deixeble de Vauban, que comença la guerra de successió amb els felipistes i el 1707 canvia de bàndol, com a ajudant del defensor de Barcelona, el general Antonio Villarroel. Format racionalment, es troba enmig del «setge més irracional del segle

Notícies relacionades

L’Esmuc reforçarà les polítiques antiassetjament pel cas del Liceu

El DHub homenatja el disseny que va sustentar la revolució d’Allende

XVIII». «No som conscients de l'heroisme que va suposar resistir un any, i seguir lluitant amb bretxes obertes a les muralles de la ciutat, quan l'art de la guerra de l'època pressuposava liquidar l'assumpte en unes setmanes», explica Sánchez Piñol. La resistència popular de la gent del carrer de Barcelona, que segons Piñol dóna un exemple de «rauxa» als catalans d'avui, i el molt espanyol Villarroel són els herois de la història, mentre que Rafael Casanova representa l'habitual actitud contemporitzadora de les classes dirigents catalanes. «El catalanisme conservador ha amagat que Villarroel era espanyol, no parlava català i va morir pels barcelonins i la defensa de les llibertats de Catalunya. Decideix marxar, per no dirigir una massacre, però al final torna, renuncia a un exili daurat a Viena, cau ferit i acaba la seva vida empresonat i torturat. Si això no és una figura tràgica i heroica...»

La novel·la serà publicada a Espanya per l'editorial de sempre de Sánchez Piñol, La Campana, i per Alfaguara a l'Amèrica Llatina. Encara inacabada, ja tenia venuts els drets en francès, rus i holandès.