Del gel al foc

«George R. R. Martin no és la teva puteta particular». Amb aquesta contundència tan lúcida, s'explica a l'estudi sobreJoc de tronsque acaba de publicar Errata Naturae, va despatxar Neil Gaiman al seu bloc els fans que en els últims temps han decidit carregar contra el creador de laCançó de gel i foc.Uns per impaciència, d'altres per decepció, la majoria en una cruel injustícia, aquells fans consumistes han creat un corrent d'opinió que Gaiman va fer bé a rebutjar.

Primer, perquè Martin ja ha complert, és un dels grans, el millor cultivador de la fantasia que Tolkien va inventar fa dècades; fins i tot, s'ha de subratllar, encara que ja no escrivís més. I segon, perquè la seva extraordinària saga no es pot jutjar i tornar a jutjar a cada entrega, o a cada retard, amb la frivolitat d'un espectacle de fira. Pel seu talent narratiu, pel seu esperit transgressor, per la seva maduresa estilística, l'obra de Martin mereix tot el respecte. Sense prejudicis de gènere.

MÉS ENLLÀ DE 'FESTÍ DE CORBS' / Una altra cosa, per descomptat, és que des d'aquell respecte, i sense deixar-se obnubilar pelboomposttelevisiu, s'hagi d'avaluar cada volum per separat, com correspon ara davant les traduccions catalana (des del maig) i castellana (demà passat en edició especial, al juliol en dos volums) de l'esperadaDansa amb dracs.Una cinquena entrega, recordem-ho, estretament unida a l'anterior,Festí de corbs,ja que transcorre en paral·lel 700 pàgines i la prolonga després de trenar els fils 400 més. En aquest sentit, i davant la impossibilitat de detallar els seus 71 capítols i 18 punts de vista, el que és essencial és confirmar que, sent tan complexa i sobredimensionada com la seva predeceessora,Dansa amb dracsno comparteix els seus desequilibris, sinó que aixeca el vol fins a contenir traces del millor Martin. Dit d'una altra manera: sense ser tan rodona comJoc de tronso comXoc de reis,aquesta nova entrega reprèn la millor línia deTempesta d'espasesi posa les bases per a un final a l'altura en les pròximes Vents d'hiverni la seva continuació.

D'aquesta manera, i malgrat que l'acció triga a arrencar, el pròleg sobre Varamyr, la subtrama sobre Pudent-Greyjoy, l'aprenentatge de Bran Stark, la irrupció dels dracs de Daenerys, la humiliació de Cersei i els nous rols que representen Varys i Barristan Selmy són exemples de com Martin torna a brillar elaborant amb paciència ombres, diàlegs i secrets, fins a convertir-se en el cronista de la violència, el sexe i el poder que li ha reportat una fama intemporal.

En un terme mitjà, al seu torn, queden els desenvolupaments de Tyrion, Daenerys i Jon Neu, sotmesos durant massa pàgines, sense que el seu destí avanci, a menudeses que abans l'autor despatxava sense dolor; malgrat tot això, s'ha d'admetre,Dansa amb dracses beneficia del seu retorn, cosa que demostra que són verdaders pilars de laCançó.Als detractors del llibre, per fi, se'ls ha de concedir que Martin comença a abusar de les falses morts, i delscliffhangerso finals en suspens, tant al final de molts capítols com en la conclusió del llibre.

I malgrat tot, l'hivern s'acosta, implacable, i ho fa després d'aquesta entrega amb brases renovades (en català i en castellà; per cert: malgrat els rumors, la traducció catalana d'Albacar, encara que menys artesanal, resulta pròxima a la magistral de Macía). Entre el gel del mur i l'alè del drac, en fi, fins i tot la HBO estarà tranquil·la: a Martin li queda Ponent per a estona...

3 DANSA AMB DRACS

DANZA DE DRAGONES

George R. R. Martin

Trad.: Mar Albacar / Cristina Macía.

Notícies relacionades

La Calòrica estrena ‘La brama del cérvol’, una corrosiva comèdia

‘El judici de Paris’, acabat de restaurar, brilla al CaixaForum

Alfaguara / Gigamesh.

1152 / 1198 pàgines. 46 /29,95 €