De l'Olimp a l'oceà

Un, Jordi Calafat, està tan acostumat a guanyar ja des de nen --porta sobre les seves espatlles quatre campionats del món, el primer conquistat quan només tenia 15 anys, i tres subcampionats del món-- que quedar-se fora de la selecció olímpica del 1988 va ser un verdader pal. L'altre, Kiko Sánchez, es va emportar la gran decepció en aquelles regates de Seül-88, quan a 500 metres de l'última línia d'arribada es veia amb la plata penjada al coll, però un trencament el va tirar a l'aigua i el va fer fora del podi.

Però si el Barça dels seus pesars no havia fallat aquest any, tampoc ho faria Jordi Calafat. I Kiko Sánchez no volia veure's apartat del triomf per segona vegada consecutiva. A més d'entrenar-se tant com el que més, van treballar per tenir el vaixell més ràpid del món. I ho van aconseguir. Prova d'això és que la meitat de la flota olímpica de 470 portava les veles que ells havien posat a punt en un taller de Vilassar de Dalt.

La vida, no obstant, no s'acaba aquí. Kiko Sánchez se'n torna a Alacant a acabar els seus estudis d'enginyeria. Navegar quedarà per ara en segon terme. Jordi Calafat, en canvi, sí que seguirà navegant. Però ho farà lluny de la seva badia de Palma. Ho farà on naveguen els grans marins, a l'oceà obert. Allà on només es navega per al propi plaer. Lluny dels rivals, que gairebé sempre es perden més enllà de l'horitzó. Però amb la mateixa obsessió: aconseguir que el vent el faci córrer més que ningú.

Notícies relacionades

Els vols de la mort

BCN exhibirà múscul literari i cultural a Guadalajara

És el seu repte de sempre. Unit ara a una mica d'aventura. I ho farà amb alguns dels seus amics de tota la vida. Entre ells, Toni Ripoll, l'entrenador dels regatistes olímpics espanyols de 470, el mateix amic que aquests anys l'ha ajudat a córrer sobre l'aigua.

Ho faran com els agrada fer-ho: sense testimonis. Sense ningú que els pressioni, sense nouvinguts d'última hora que vulguin cridar l'atenció donant-los uns consells que no necessiten. I sense ningú que vulgui posar-se la medalla que ells s'han guanyat, amb l'ajuda d'alguns que ni han sortit ni sortiran el la foto.