Moebius: "La meva ment és un caos"

--¿Aquest llibre se li va ocórrer a vostè o al seu psicòleg?

--Ha, ha, ha. A mi, a mi. Un dia vaig decidir que ja era hora de deixar de fumar marihuana. No és que fos un addicte, perquè no em va costar deixarla, però en consumia per treballar i ja tinc una edat. Sense els efectes de la maria, vaig començar a dibuixar un diari íntim de forma automàtica, sense pensar, sense fer esbossos previs. Quan havia fet un parell de pàgines em vaig dibuixar a mi mateix i després van aparèixer els meus personatges:

el Tinent Blueberry, el Metabaró, l'extraterrestre Arzak...

--Quan era jove es creia un profeta. Fins i tot va passar temps en una secta. Després va vendre milions de còmics i li deien el Papa de la historieta, i en aquest llibre el personatge de Moebius és ni més ni menys que Déu. Ja no es pot pujar més amunt.

--No, després de Déu no hi ha res. Ha, ha, ha. El meu personatge a Inside Moebius fins i tot pot volar. El problema és que, com més amunt puja, més forta és la caiguda.

--¿I vostè se sent molt amunt?

--Només quan parlo amb un periodista. No vull ni explicar-li com em sento quan em llevo al matí.

--¿Es dibuixa a si mateix amb 70 anys i també quan era jove?

--¡I quan tenia 8 anys! ¿Veu aquesta vinyeta on uns nens juguen amb bales al carrer? ¡Aquest sóc jo! Veure'm a mi mateix des de fora ha estat una experiència molt profunda i emocionalment pertorbadora.

--L'acció transcorre, com en molts altres àlbums seus, al desert. ¿Encara l'influeix aquella iniciació juvenil a les drogues al desert de Mèxic?

--Allà vaig experimentar per primera vegada amb l'inconscient i això segueix alimentant la meva obra, sí. Però més enllà d'això, el desert s'ha

convertit en el fil conductor del meu treball. La meva ment és un caos i el desert és l'únic que posa ordre en aquest caos.

--Un dels personatges del llibre diu: "L'atemptat de les torres bessones supera qualsevol història de ciencia-ficció".

--I és cert. En el sentit que estem parlant de milers de morts, d'éssers humans de veritat. De l'11-S no se'n pot fer una abstracció, per això vaig fer sortir Bin Laden al desert, on manté un debat amb el Metabaró i Arzak.

--Aquest és un dels fragments més divertits del còmic.

--L'humor ens serveix per distanciarnos d'una realitat que, d'una altra forma, seria insuportable.

--La idea de castigar Bin Laden a tenir cos de dona de per vida és genial. Per a ell, és el pitjor càstig.

--Per això va sempre tapat de cap a peus, com si portés un burca. Però posar-se en el lloc de l'altre pot ser la seva única salvació, i la nostra.

--Quan era petit va començar a dibuixar compulsivament per combatre la soledat. ¿Ja no ho pot deixar?

--Només ho deixaré quan em mori.

Notícies relacionades

Mor el dibuixant de còmic Moebius als 73 anys

Una festa dance-punk tenyida de melancolia adulta

--¿Tornarà amb una altra historieta de Blueberry? Al llibre, el tinent fins i tot l'apunta amb un revòlver perquè li escrigui un guió.

--Ell és potser el meu preferit. Potser torno amb ell. De ganes no me'n falten.