Un 'gentleman' de l'humor

Fa cinc anys, Joaquim Muntañola conversava amb Emilio Pérez de Rozas amb motiu del seu llibre de recordsLa memòria fa pessigolles(Angle). «Mai he volgut fer mal a ningú (...) M'encantava provocar amb el somriure, ironitzar, fer broma, fer pessigolles, res més». Així es recordarà el prolífic humorista, escriptor i dibuixant que ahir va morir als 97 anys, autor de desenes de milers de vinyetes a la premsa esportiva i generalista de Barcelona (fins i tot en quatre publicacions diferents al dia), pare d'un personatge delTBO, Josechu el Vasco, que li van encarregar com a versió local de Popeye, autor de comèdies costumistes comEn Baldiri de la costa i Ja tenim 600i de curts d'animació amb Rovira-Veleta, comentarista radiofònic en els seus últims anys...

«Podríem dir que el seu humor era blanc perquè en l'època en què va viure no es podia fer res més que divertir», opina el dibuixant Jaume Capdevila, Kap, que va ser el comissari de l'exposicióMuntañola: l'art de viure, l'art de riure. Malgrat això, el seu projecte favorit, la revistaLocus(1955) només va durar 14 números per culpa de la censura. A més, apunta Kap, «era un esperit lliure», que es podia permetre escriure en diaris de la competència i no integrar-se en cap escola o escuderia editorial, i que tenia un estil de dibuix, de traç lliure, que precedeix el de Cesc o Perich, de la generacions posteriors més polititzades. Dels uns i dels altres en van aprendre dibuixants com Miquel Ferreres, que destaca de Muntañola «l'estil net i lleuger» i, en l'aspecte personal, «el saber estar, com degentlemananglès o oficial britànic retirat, el sentit de l'humor i la conversa elegants».

VOCACIÓ PRIMERENCA / La carrera de Joaquim Muntañola és d'una longevitat sorprenent: el seu primer dibuix va aparèixer a la revista humorística esportivaXut!el 1930, tenia 15 anys. En temps de la República va publicar aEsquitx, En Patufet, TBO, El Be Negre, LecturasiPapitu. Era cosí del dibuixant Antoni Muntañola, Amyc, i amic dels germans Espriu, i va poder seure a la taula de mestres com Castanys, Tísner, Soka, Amat i Josep Maria Planes.

En la primera postguerra es va dedicar a la publicitat, els dibuixos animats i el disseny d'aparadors, però es va donar a conèixer amb un acudit diari gegant en una tanca publicitària de Caldo Potax: d'allà passaria, entre altres, a dibuixar (i escriure) amb un ritme de producció massiu per aEl Correo Catalán, El Mundo Deportivo, Barcelona Deportiva, Dicen, TBO, Tele / Estel,La Vanguardia i fins i totInterviú.

Notícies relacionades

Margarit deixa el Mercat de les Flors apostant pel gran format

Comèdia negra amb tocs d’intriga

«El seu humor no estava basat en el dia a dia, era capaç d'enviar aLa Vanguardiatots els dibuixos del mes per anar-se'n de viatge. El seu dibuix era senzill, però les caricatures eren perfectament identificables», explica el periodista Josep Maria Cadena.

Muntañola va arribar a presentar el programaEl desfile del humora Radio España als anys 40 i, el 1982, va ser guionista de la comèdia radiofònicaLa pareja felizde Mary Santpere i Antoni Solà. També va tenir alguns èxits sonats com a autor de comèdies teatrals, sempre en català, per compensar la impossibilitat d'utilitzar aquesta llengua en la premsa, com araEn Baldiri de la Costa, escrita per a Joan Capri però que va ser portada als escenaris per Pau Garsaball abans d'arribar al cine, iJa tenim 600. Alguns temes apareixien en qualsevol dels mitjans en què s'expressés, com l'esport, el turisme a la Costa Brava, els viatges o el teatre.