UNA CURIOSA INICIATIVA A LA XARXA
Retrat robot de la ficció
Una web imagina mitjançant un programa forense les cares dels personatges de la literatura
¿Com era de veritat la cara de Madame Bovary? ¿Què provocava que totes les dones s'enamoressin de Humbert Humbert, el turmentat protagonista deLolita de Nabokov? Ell es descrivia com un home guapo. Sí, ¿però exactament com? Tot lector acostuma a construir-se íntimament, encara que sigui d'una manera difusa, la imatge dels personatges de les seves novel·les; és una de les grans prerrogatives dels lectors atents, encara que moltes vegades el cine acaba guanyant la partida i encunya aquelles cares amb uns trets concrets i perdurables. Encara que, per exemple, Dashiell Hammett descrivís a El falcó maltès el seu detectiu Sam Spade com un diable ros, Hollywood el va transformar de dalt a baix gràcies a la cara i al carisma de Humphrey Bogart. I ja no hi ha marxa enrere. ¿O sí?
Ara un sistema cientificopolicial amenaça de transformar d'un sol cop la imaginació lectora. A la webThe composites, l'artista i escriptor Brian Joseph Davis ha tingut una idea, com a mínim, curiosa: passar per un programa de software forense alguns dels grans personatges de la literatura universal --encara que majoritàriament anglosaxona-- per aconseguir el retrat robot de tots ells. El resultat, privat de les emocions, és un punt fantasmal i força inquietant, potser perquè en un retrat així tothom fa cara de culpable.
Davis, que té coneixements de crítica literària i molt poques de les tècniques estil CSI, ha indagat en els textos per obtenir un llista de característiques facials dels personatges amb la finalitat d'introduir-los després en el sistema informàtic, concretament en el programa Faces ID , amb capacitat per processar més de 10.000 detalls de les diferents fisonomies.
A la novel·laMurphy, Samuel Beckett es burlava de les descripcions convencionals dels personatges fent una llista neutra dels atributs físics de la protagonista que descomponia així: «Cap... petit i rodó/ Ulls... verds/ Pell... blanca/ Cabells...rossos/ coll... 33 cms...». Per al creador de la pàgina web, obtenir aquesta desconstrucció ha estat molt més laboriós. Sobretot amb les novel·les contemporànies --més preocupades per les accions que per l'aspecte--, que amb prou feines s'aturen en les descripcions.
El procés ha canviat molt des dels temps de la novel·la clàssica, quan a les primeres pàgines s'establia un retrat minuciós dels protagonistes. Però ni tan sols llavors les coses eren tan fàcils. Emma Bovary, el personatge més antic de la llista, té, malgrat això, dues descripcions significatives --i oposades-- a la novel·la: la primera, tota candidesa quan és descoberta pel seu marit, i molt més escèptica i carnal en la mirada posterior del seu amant.
AMBIVALÈNCIA LITERÀRIA / La literatura es resisteix a l'esquematisme. Extreure les dades objectives ha estat per a Davis lluitar contra la gran i meravellosa ambivalència de la literatura. Difícilment algú tan sucós com Holden Caufield, el protagonista d'El vigilant en el camp de sègol, un personatge profund i acabat, podrà tenir una imatge digital perquè Salinger només el descriu així: «Els meus cabells tallats a raspall». No és gaire cosa. I una última curiositat: la majoria dels autors no dediquen la més mínima atenció a les orelles.
