Cançons tristes contra la tristesa

Joan Dausà té un passat com a actor teatral i televisiu (el reconeixeran els erudits deVentdelplà, El cor de la ciutatiClub Super 3), però des dels 14 anys que toca cançons. Primer, d'altres (Serrat i Llach són els seus tòtems), i després, pròpies. «Era una història meva, però, fa dos anys, em vaig preguntar si podia interessar més enllà dels meus amics i veïns», explica. Així va néixer Joan Dausà i Els Tipus d'Interès. Va esgotar amb antelació les entrades de les seves tres actuacions a Heliogàbal; ahir a la nit, avui i demà.

Les seves arts estan condensades enJo mai mai, un disc minuciós i assossegat. «Durant l'adolescència vaig començar a compondre cançons per expressar sentiments. Ara, en canvi, es tracta més aviat de parlar-ne i de què els provoca, i d'utilitzar la història personal com a excusa per anar més enllà», diu Dausà.

Notícies relacionades

No em miris, no em miris...

Oriol Broggi presenta un muntatge de ‘La tempestat’ "a l’antiga"

Tot plegat, amb un perfum melancòlic i afligit. «Sí, el disc parla de les coses tristes que ens poden passar a la vida, però que et passi alguna cosa trista no significa que hagis d'estar trist. Parla de tristesa, però no et convida a recrear-t'hi». Com a mostra, cita la cançó que tanca el disc,Encara hi som a temps, amb la veu convidada de Clara Segura. «Només repeteix una frase, però és la frase», destaca. A més de Segura, participen en el disc Martí Maymó i Arnau Vallvé, de Manel; Axel Pi (Sidonie) i Carol Duran (La Carrau), tot i que, en el seu format estable, Els Tipus d'Interès integren Eloi Isern, Pere Ruiz, David Romero i Ferran Resines.

COSTUMISME I FAULA / Fa poc, les seves cançons haurien resultat marcianes, però ara el costumisme és a l'ordre del dia. «Encara que crec que hem fet un disc molt nostre i que no copia ningú. Té aquest to quotidià, però també uns traços emocionals que ens identifiquen. Amb un so cru i mínim per expressar el que és necessari», estima Dausà, per a qui «la perla del disc» ésEl senyor Sommer i l'ós polar. «No és quotidiana, sinó una faula; un spin-offdel llibre de Süskind». Per ara, la resposta popular és favorable, i Dausà fa les seves cavil·lacions. «Fins ara he sigut una mica tastaolletes, però, si això funciona, pot condicionar la meva vida».