A la cresta de l'onada d'una tempesta perfecta

Fa 20 anys a molts els sorprenia que algunes de la veus flamenques amb més futur haguessin nascut a Catalunya. Amb el temps aquest impacte generacional es va diluir. Ser flamenc i català avui ja no és cap raresa. I encara que després hagin brotat escassos noms d'aquell mateix calat, el planter local no para de créixer. No obstant, el que aleshores amb prou feines ningú s'hauria atrevit a pronosticar és que arribaria un dia que un barceloní criat a Badalona es convertiria en elcantaoramb més èxit de tota la pell de toro. I sense perdre per aquesta popularitat ni una mica de la seva credibilitatjonda.

Miguel Povedadisfruta avui d'un èxit cuit a foc lent. L'any 1993 era gairebé un complet desconegut quan el Festival de Las Minas de La Unión el va convertir en una figura flamenca de la nit al dia. Mai ningú havia acaparat fins llavors tants guardons. Havia nascut una estrella que, malgrat tot, eludiria dreceres cap a l'èxit per llaurar-se una carrera tan exemplar com difícilment classificable. Plena d'episodis adjacents amb l'anomenada alta cultura i amb una precoç vocaciócopleraque trigaria molt a aflorar de manera definitiva.

Des d'aleshores ha anat sempre a més; no obstant, ni els més pròxims van poder augurar que l'esperava un any encara més crucial en la seva carrera que aquell en què es va coronar com «El Rey de las Minas». En el món meteorològic es diu que quan diversos fronts conflueixen es forma una tempesta perfecta. I el passat 2009 tots els vents van semblar posar-se d'acord i afavorir l'empenta deMiguel Poveda.

Amb un consolidat bagatge flamenc guardant-li les espatlles, diversos factors van apuntalar el seu gran salt endavant. Per un costat, Almódovar va escollir una cançó seva per tancarLos abrazos rotos. Per un altre, es va trobar que el disc amb més potencial comercial que havia gravat mai obtenia a última hora el recolzament d'una multinacional i tot l'abast que això comporta. Aquell disc era, per descomptat,Coplas del querer, i des d'aleshores segueix sense baixar de la cresta de l'onada.

Notícies relacionades

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

Billie Eilish regna de valent i amb intimitat

Però el millor de tot és que la seva acceptació per part del gran públic, sempre esquiu a l'artjondo, no prové d'una concessió sinó d'un somni complert. Hi ha qui encara se sorprèn al veure'l compartir escenari ocasionalment amb Isabel Pantoja, quan en realitat sempre l'havia idolatrat. D'adolescent, vibrava a la seva habitació escoltant discos i més discos de vellescoplas.

UN ÀNGEL AMB 'DUENDE' / La faceta decantaorva ser una vocació tardana, però la va assumir en totes les seves conseqüències. Va fer els primers passos de la mà deMayte Martíni mai s'ha cansat des d'aleshores d'aprendre i investigar en les més recòndites gravacions dels vells mestres. Tant viatjava al sud per absorbir ben bé el genuícanteque al final va acabar per fer arrels a Sevilla. Quan cantacoplasho fa com uncantaorflamenc. Igual queCaracoloFarina, però afegint l'embadaliment d'unMiguel de Molina.I quan canta flamenc rebla el clau d'aquell teorema deGarcía Lorcaque deia que els paios tenien àngel i els gitanosduende.Miguel Povedapot ser paio, però la seva veu de naturalesa angelical, lluny dels avui reivindicats registreslaínos, invoca colpidora el més purduende.