MEMÒRIA INTEL·LECTUAL D'UN VETERÀ PROFESSOR

Jesús Tuson defensa la immersió lingüística

El lingüista publica un assaig informal sobre el llenguatge

1
Es llegeix en minuts
ANNA ABELLA
BARCELONA

Després de quatre dècades fent de professor de Lingüística a la Universitat de Barcelona, i des de la llibertat que dóna la jubilació, Jesús Tuson (València, 1939) no podia haver publicat el seu nou assaig divulgatiu, una «espècie de memòria intel·lectual», en un moment més oportú.Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to), publicat per l'editorial Ara Llibres, ja inclou premonitòriament dos capítols que estan de plena actualitat arran de la polèmica sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística que ordena incorporar el castellà com a llengua vehicular a les escoles catalanes.

Per això l'autor no va trigar a referir-s'hi durant la presentació a la premsa amb una «sortida de to», va dir, com les que ha incorporat al llibre, que segons Tuson «és un homenatge a la diversitat lingüística i a la llibertat que se'n deriva». Això, va afegir, «es veu amenaçat ara per l'ordeno i mano d'un tribunal que no ha entès que una cosa són les manies d'un grup de pares instrumentalitzats i alliçonats per alguns partits i una altra cosa les criatures, que assimilen tot el que hi ha al seu entorn sense problemes». Segons el parer del veterà lingüista, «a Catalunya la immersió s'ha produït en un ambient pedagògicament immillorable i per una via democràtica i pacífica, i sobre això no n'han de dir res aquests senyors amb togues».

Notícies relacionades

LLIÇONS / Polèmiques a banda, Tuson aprofita la seva experiència de 40 anys de docència per oferir, amb un to informal, aquestes 15 lliçons i salpebrar-les amb sortides de to com ara parlar de ximpanzés -«em permeto parlar d'experiments lingüístics fets amb primats, cosa que no entra en els discursos canònics»- o de «lingüicides» -«la gent que ens omple el cap d'idees com ara que respecte al català fem com Franco, però al revés».

400 LLENGÜES EN PERILL / Tuson abomina dels qui creuen que el món seria millor amb una sola llengua perquè «la humanitat és plural i diversa» i això alimenta el progrés. I alerta: «De les més de 6.000 llengües que es parlen al món, n'hi ha 400 que no sobreviuran els pròxims tres o quatre anys perquè els qui encara les parlen hauran mort en aquest termini». «La mort d'una llengua és un fracàs de la humanitat», sentencia el professor.