La nit en què no es va trencar

¿Apareixerà? ¿No apareixerà? ¿Anul·larà a última hora? El públic del festival Rock in Rio de Madrid es feia aquestes preguntes el 3 de juliol de 2008. La resposta va ser contundent. La reina absoluta del soul modern, la cantant d'ànima vella, l'artista que en cada frase ens explicava la seva vida, va aparèixer. Amb puntualitat britànica. Ho va fer després de demanar a l'organització del macrofestival un camerino ple de fruita, mel, gingebre i amanides. La londinenca, vestida amb un minivestit groc, va obrir ambAddicted. Havia pres fruita al camerino, sí. Però a sobre de l'escenari hi tenia una copa de vi. Va fer-hi glops. Molts. I cada vegada que ho feia, el públic l'aplaudia. Què carall, que aixequi la mà el que està lliure d'addiccions. I sí, és clar, el respectable va embogir ambAddicted.

El públic la va perdonar

Notícies relacionades

L'última caiguda d'Amy

La generació del 27

La diva londinenca no va ser gaire simpàtica, tampoc cal exagerar. Però va confirmar el que tots els seus fans sabien: que les seves lletres no corresponien a una noia de la seva edat i que els directes hi són per ser disfrutats amb problemes inclosos. Qui vulgui perfecció, que es compri un disc d'estudi. Cap de les 75.000 persones congregades aquella nit van pagar l'entrada (elevadíssima) per escoltar una Amy Winehouse perfecta. Van pagar per veure-la a ella, imperfecta, amb les seves oscil·lacions i una manera entre infantil i descarada d'agafar-se els baixos del vestit. Els tatuatges, la mirada perduda, els exagerats adorns als cabells i el maquillatge de porta ja apuntaven maneres de nina trencada. Potser no va ser generosa en somriures. Tampoc en els bisos. Tampoc a mostrar complicitats amb el públic (és habitual aprendre a dir en castellà hola què tal). Tampoc en la seva claredat de veu. Potser tot això va passar, però no va importar. El públic la va perdonar. I la va estimar.

Molts tenien preparat l'escabrós titular d'Amy Winhouse anul·la el concert pels seus problemes amb l'alcohol i les drogues. Res d'això va passar. La reina va defensar el seu tron. I això, vistos els precedents, no era poca cosa. La nina no es va trencar a Madrid. S'havia de celebrar.