La lliçó del mestre

Algú que com Josep Maria Castellet ha il·luminat el camí a tants lectors a través dels anys potser mereixia un auditori més nodrit que el que va tenir ahir com a pregoner del Sant Jordi atípic solapat de Setmana Santa i vacances que es viu aquest any. Amb el Saló de Cent desangelat de públic i flanquejat pel professor universitari Jordi Gracia, que va exercir d'espàrring en el diàleg amb el que és, sens dubte, l'editor i crític més influent de la segona meitat del segle XX, Castellet va demostrar que els bons mestres són aquells que ajuden a pensar i no a imposar regles rígides i també, per què no, els que saben seduir amb el seu fi humor, relativitzant-ho tot.

Es va recordar en l'acte, inevitable, que amb uns trenta anys el jove Castellet ja era el mestre dels seus amics i iguals, Barral, Ferrater, Goytisolo [José Agustín], i aquell sobrenom que llavors li llançaven amb un punt de conya és reclamat avui per ell amb ironia i sense el menor indici d'ínfules. Per això la seva defensa de la lectura com un acte de llibertat va tenir molt poc d'acadèmic: «La lectura primer que res ha de ser un plaer. No estic molt segur que existeixi una fórmula efectiva per al foment de la lectura. Sí, està bé que les institucions ho intentin, però el millor és que cada un trobi el seu propi camí. Perquè la imposició no ha creat mai lectors».

Expert a evocar la seva autobiografia a partir de la vida dels altres en llibres comEls escenaris de la memòria iSeductors, il·lustrats i visionaris, no va ser estrany que aparegués en la conversa de manera el·líptica el nen Josep Maria que trobava en els pocs llibres que tenia al seu abast mons desconeguts i desitjats que l'alliberaven de la dura realitat. «No vull dir que siguin desitjables situacions d'excepcionalitat com una guerra per crear lectors, però és evident que aquestes tragèdies obliguen la gent a pensar». Així va evocar els seus primers passos lectors, amb vuit o nou anys, durant la contesa civil, «quan no hi havia res, ni professors que orientessin la lectura i encara menys,

llibres».

¿Programes de lectura? Davant la pregunta de Gracia, Castellet va arronsar el seu gran nas. «En la lectura sempre hi ha un punt d'espontaneïtat pel que busques i no trobes, mentre trobes altres coses sense buscar-les». I el que Castellet va trobar, per exemple, als seus inicis com a editor, fugint de la imposició paterna que el va obligar a estudiar dret sense ganes de ser advocat, va ser ni més ni menys que la Generació Perduda. Va ser al costat de l'editor falangista «però amb sensibilitat literària» Luis de Caralt per qui va llegir Steinbeck, Dos Passos o Hemingway purgant les edicions argentines d'americanisme incomprensibles per al lector es-

panyol.

Edicions 62

Després del seu pas decisiu per la Seix Barral de Carlos Barral, juntament amb Gabriel Ferrater, José María Valverde o Antoni Vilanova, on no era capaç de pensar en «la posteritat, ni llavors, ni ara», va ser reclamat per Max Cahner com a director literari d'Edicions 62 perquè portés els millors escriptors universals a la cultura catalana, en un plantejament similar al de Seix Barral. Va néixer aleshores la

col·lecció, encara en actiu, El Balancí.

Notícies relacionades

La vella amistat de dos genis

Autor menysvalorat de novel·les i relats

Va acabar el seu pregó Castellet amb una constatació. «Sospito que els bons lectors sempre han sigut pocs. Una minoria selecta. No se m'entengui això com una vocació elitista o feixista. No, són pocs i està bé que sigui així. No s'han de

tocar».