Gertrudis: «Ja no vetem cançons pel seu estil»

-Quan, el setembre del 2009, van anunciar un descans, semblava que duraria més...-

Xavi Freire: ¡Nosaltres també ens ho pensàvem! La sorpresa va ser quan al cap de poc ja estàvem fent cançons i trucant-nos.

-Xavi Ciurans: Tampoc va ser un descans total. Vam ser a l'Índia. Ens va servir per agafar distància i pensar les coses. Ens vam plantejar si la rutina disc-gira tenia sentit.

-¿I en té?

-X. C.: Amb aquestes rutines, a vegades no paeixes el que és l'ànima del que fas, la cançó. Però, després del descans, en aquest disc hem pogut fer-ho. Hem fet les coses que ens vénen de gust i que després són les que més ens agraden del disc.

-¿Com van veure Gertrudis des de l'Índia?

-X. C.: Vam ser a Kerala, petit oasi comunista del sud-oest, i...

-¿Oasi comunista?

-X. C.: Sí, està apartat de les grans ciutats i no té els seusmarrons. Hi ha misèria, però d'una altra manera.

-X. F.: Volíem reflexionar sobre el grup. Ho vam posar tot sobre la taula: cançons, membres, producció,management, discogràfica...

-¿I a quina conclusió van arribar?

-Edu Acedo: A la de canviar de manera de treballar. Volem, per exemple, conservar el so de les maquetes; en els discos es perd.

-X. F.: Però hi ha hagut una guerra interna, unes lluites...

-Tripolar sona a trastorn.

-X. F.: Es refereix a pensar, cadascun de nosaltres, en el que farien els altres dos en cada situació.

-Sentint el disc, fa la sensació que la rumba a seques no els omple.

-X. F.: Sempre hem volgut transformar-la. Tenim moltes inquietuds individuals i, com que ens coneixem tant, ens sumem fàcilment a les idees de cadascun.

-E. A.: És que, com que no som gitanos, sentim que podem fer el que vulguem amb la rumba; fondre-la amb el rock o altres estils. En altres discos fèiem una rumba més típica dels gitanos de Gràcia.

-¿Els interessa el debat sobre l'origen de la rumba catalana?

-X. F.: Vam anar a una taula rodona amb Sicus, de Sabor de Gràcia, i Peret. Van començar a dir unes coses i a marcar bàndols..., ¡vam marxar!

-X. C.: Rumba catalana és una etiqueta que ens ven bé. Sí que tots som diferents, però Peret introdueix uns matisos que són tan delicats... ¿Eric Clapton no fa blues i Muddy Waters, sí? Doncs jo crec que tots dos són blues, ¿no?

-Gertrudis es distancia de la rumba i La Pegatina rebenta sales.

-X. F.: S'ho treballen. Hi ha a qui li fa pensar en nosaltres al principi. Però no ens hi reconeixem.

-Si segueixen evolucionant, ¿poden deixar de ser un grup de ball?

-X. F.: No, Gertrudis és alegre i és divertit. Però sempre havíem vetat cançons pel seu estil i ara ja no ho hem fet.

-Van fer una audició del material amb 40 fans perquè seleccionessin les 12 cançons que anirien al disc. ¿No és perillós delegar així?

-E. A.: Hi havia 20 peces que ens crèiem, i ells ens van ajudar a triar. La balança la vam equilibrar nosaltres.

-Al festival Acústica, de Figueres, del 2009, van musicar textos de Foix. ¿Reprendran aquest projecte?

Notícies relacionades

Doble mal viatge

La Miró invoca el seu esperit fundacional en el 50è aniversari

-E. A.: Tenim cinc cançons. Seria preciós poder acabar-lo.

-X. F.: Són cançons per escoltar tranquil·lament. És una altra de les nostrestripolaritats.