Els premiats

Aquella nena de 'Beautiful girls'

Natalie Portman entra a la galeria de les estrelles després de 17 anys de treball i un excel·lent historial de pel·lícules

Aquella nena de Beautiful girls_MEDIA_1

Aquella nena de Beautiful girls_MEDIA_1

2
Es llegeix en minuts
DESIRÉE DE FEZ
BARCELONA

Tot i que, al final, la guia dels acadèmics a l'hora de votar sol ser el capritx, es pot dir que hi ha dos tipus d'Oscars al millor actor o actriu: el que, d'alguna manera, utilitza una bona interpretació com a excusa per reconèixer una filmografia i el que premia un treball sorprenent, destinat a ser un punt d'inflexió en la carrera del premiat. Doncs bé, l'Oscar per a l'embarassadíssima Natalie Portman perCisne negro,en què encarna una ballarina que busca el seu costat fosc, s'ajusta a aquesta segona modalitat.

Nascuda a Jerusalem el 1981 i criada als Estats Units, la protagonista del deliriartyde Darren Aronofsky fa 17 anys que es dedica constantment i selectivament (no hi ha pel·lícules oblidables a la seva carrera, només títols descafeïnats comMr. Magorium i la seva botiga màgicaiLes germanes Bolena) al cine. Des del seu polèmic debut aEl professional(1994), on donava vida a una nena convertida en aprenent d'un assassí a sou, Natalie Portman ha complert gairebé dues dècades de personatges interessants: la preadolescent amb patins que confonia un noi d'uns 30 anys aBeautiful girls (1996), la noia dolça i inestable deTothom diu I love you(1996), la noia encara més dolça i inestable (fan de The Shins) d'Alguna cosa en comú(2004), l'ambigua protagonista deV de Vendetta(2006) i, més popular, la reina Amidala a la trilogia deLa guerra de les galàxies, oberta ambLa amenaza fantasma (1999). En diversos ha destacat, per alguns ha estat re­coneguda.

La seva primera nominació al Globus d'Or li va ­arribar pel dramaA cual­quier otro lugar(1999), on mantenia un pols interpretatiu amb Susan Sarandon; i els seus primers Globus d'Or i nominació a l'Oscar, pel melodrama quadrangular Closer(2004), on encarnava una dona dividida entre objecte de desig i víctima del seu atractiu. Al seu director, Mike Nichols, i a Luc Besson, el seu descobridor, els va citar en el seu discurs dels Oscars.

Cada cop menys fràgil

Notícies relacionades

En definitiva, Portman, noia llesta que també demostra la seva devoció pel cine d'altres formes (agafa embranzida com a productora i ha dirigit el curtEvei un episodi deNew York, I love you), no ha cedit al treball merament alimentari. I en la seva carrera hi ha diversos moments brillants. Però ha estat la ballarina deCisne negroqui ha posat realment l'actriu contra les cordes, qui l'ha fet desprendre's de l'etiqueta de musaindie(la seva involuntàriament autoparòdica intervenció al curtHotel Chevalier, pròleg deViaje a Darjeeling, ja feia presagiar el canvi) i demostrar la seva versatilitat, les possibilitats d'una actriu cada cop menys fràgil.

Amb unlookmés dels 70 que mai (¿no recorda en alguna cosa Margot Kidder i Olivia Hussey?), ara pot amb tot. Aviat la veurem a les comèdiesSin compromisoi Your highness,i a l'heroicaThor.