'The tourist', pur embolcall

Encara que nominalment sigui un thriller romàntic, The tourist funciona essencialment com un ego trip d'Angelina Jolie. Passejant-se per París i Venècia amb vestits de disseny i joieria brillant, un altiu somriure dibuixat als llavis mentre mira condescendent els pobres mortals que giren el cap per admirar bocabadats la seva bellesa, Jolie utilitza el seu entorn com una passarel·la. No actua, posa. Encara que, per ser francs, la pel·lícula no es mereix res millor.

Notícies relacionades

Florian Henckel von Dommersmack: «No tornaré a fer cap film com 'The tourist'»

'La clau de la Sarah', l'horror en dos temps

The tourist és un clar exemple dels perills que té sucumbir al cant de sirena de Hollywood per a un director estranger amb tan sols una pel·lícula, i d'autor, a les espatlles. L'alemany Florian Henckel von Donnersmarck, oscaritzat per La vida dels altres (2006), es devia pensar que, unint l'estrella femenina més rendible del moment i l'actor més excèntric de la seva generació, seria bufar i fer ampolles emular el Hitchcock d'Atrapa a un ladrón i Perseguit per la mort. Què més voldria.

La majoria dels elements típics del gènere hi són presents: pistoles, mafiosos, equips de vigilància, falses identitats i la persecució -en barca- més lenta de la història del cine. El teló de fons d'hotels i restaurants de somni busca crear una atmosfera de misteri luxós, però aquest remake d'Anthony Zimmer (2005) es mostra tan viu com un cadàver, tan sexi com un bolquer utilitzat i tan intrigant com un anunci de colònia. La pel·lícula està mancada d'un argument plausible i, pitjor encara, els personatges importen un rave, sobretot el que encarna Johnny Depp, que sense un vaixell pirata o un kit de maquillatge de Tim Burton a la seva disposició sembla incapaç d'aconseguir mantenir-se despert, i molt menys de compartir amb la seva coprotagonista un mínim de química.