El Cercle de Sant Lluc exhibeix les obres que el van salvar de la ruïna

A Picasso el va convèncer l'editor Gustau Gili. A Tàpies el seu company de Dau al Set Joan-Josep Tharrats. A Dalí no se sap. I a Miró no va caldre persuadir-lo perquè ja era part implicada. El 1959, cada un va cedir un dibuix per salvar el Cercle Ar­tístic de Sant Lluc de la bancarrota. No van ser els únics. La llista d'artistes que hi van col·laborar altruistament va arribar als 200 i reunia tant pintors vinculats amb l'entitat com creadors aliens. Amb totes les peces entregades es va fer una subhasta que va aconseguir recaptar 350.000 pessetes. Diners més que suficients per alliberar el crèdit de l'entitat i permetre-li continuar. Ara, el Cercle de Sant Lluc ha ajuntat una cinquantena d'aquests dibuixos i els exposa a 1959 Subhasta, fins al 5 de febrer, una mostra que és a la vegada homenatge i commemoració de l'episodi.

I també és un recorregut per la història de l'art català de la primera meitat del segle XX, ja que entre les obres exposades hi ha peces amb caràcter marcadament noucentista, «un estil que s'estava acabant però que encara era dominant, perquè, tot i que passat de moda, encara estava considerat», explica Barbara Marchi, comissària de la mostra. I obres del principi de les avantguardes de la postguerra: «En alguns dibuixos ja s'anuncia l'abstracció, tot i que encara hi ha una certa figuració», continua Marchi. Així, en una paret, en què el sarcàstic dibuix d'una mona pintada per Picasso és el rei, s'hi exhibeixen els traços clàssics de Josep Obiols, Josep Aragay i Joan Rebull. En una altra paret, en què mana l'abstracció de Tàpies, se situen els que ja miraven cap a les avantguardes: Joan Rabascall,

Teo Asensio, Josep M. Subirachs i Joaquim Llucià, entre altres.

SENSE PISTES DE DOS GENIS/ Els grans absents de la mostra són Dalí i Miró. Dels seus dibuixos se n'ha perdut la pista. El primer està en mans d'un particular d'identitat desconeguda, del segon no se'n sap res. Encara que tots dos figuren en el catàleg de la subhasta del 1959, el document ha permès a Marchi desgranar la història, que, tot i la seva importància, havia quedat oblidada. La reconstrucció s'ha fet a partir dels papers que guardava Helena Cambó, viuda de Ramon Guardans, president del Cercle en aquell moment, i que indicaven qui havia cedit els dibuixos, qui els havia comprat i quant ­havien costat.

Notícies relacionades

Cookie Mueller i la literatura del costat salvatge escrita per dones

Antonio Muñoz Molina, escriptor: "La lectura és un acte de sobirania no mediatitzat per cap tecnologia"

Així, la història explica que el 1959, sis anys després d'obrir arran del tancament imposat el 1936, les arques de l'entitat estaven buides, possiblement perquè afrontava més activitats culturals de les que es podia permetre -sota el seu paraigua s'acollien associacions com Els Joglars, la Coral Sant Jordi i els Amics de Gaudí-. Per finançar l'entitat es van començar a emetre bons de crèdit amb un valor de 500 pessetes, papers que els artistes del centre van començar a decorar per donar-los un valor simbòlic. I a partir d'aquí va arribar la idea de la subhasta.

Aquesta es va celebrar a la llibreria Porter i va reunir tota la burgesia catalana. Aquesta resposta de la societat civil és una de les coses que més valora Marchi: «L'associació del Cercle amb el catalanisme i la defensa de la cultura catalana va aconseguir mobilitzar no només artistes de dins i fora de l'entitat, sinó també tota la burgesia catalana, independentment del seu compromís polític, ­idees i fortuna».