'Agnosia', complots i amors

El segon llarg d'Eugenio Mira té un pròleg poderós, no només per la seva condició de pel·lícula en si mateix (podria ser un conte de final obert) i la seva capacitat de síntesi (és una presentació perfecta del context i els personatges del film). Aquesta preciosa avançada és tan poderosa perquè esbossa amb claredat les intencions del seu director (explicar amb passió una història amb un univers únic i sense concessions) i marca el to èpic, enfervorit i fantasmagòric del que vindrà.

Notícies relacionades

'Caza a la espía' insisteix en la mentida sobre l'Iraq

'Caza a la espía', relat d'intriga sense sorpresa

El director de la curiosaThe birthday(2004) arma una pel·lícula insòlita en el seu context, unthriller d'època de valor literari (Mira cita com a referències Edgar Allan Poe i Arthur Conan Doyle) i gairebé sense llaços amb el cinema de les últimes dècades. ¿Això la converteix en una pel·lícula vella? En absolut. És extraordinàriament nova en la seva recerca d'un mecanisme propi i en la seva defensa d'una emoció pura, sense pervertir, que no l'hi posa fàcil a l'espectador (no hi ha una guia emocional tancada) però commou profundament.

Amb un disseny de producció esplendorós i molt ben fotografiada,Agnosiaencreua a la Barcelona del segle XIXthrillerd'època, melodrama i il·lusionisme. Per tenir uns ingredients atractius (corrupteles, invents decimonònics, complot), funciona com a intriga. Però és en les altres dues parts de la barreja on brilla. Com a melodrama desbocat, destaca per uns personatges extraordinaris, víctimes i botxins a la vegada --i sovint sense saber-ho--, i ofereix una història d'amor per al record. En les seves fugides a la fantasia, Mira visualitza d'una manera tan original com inquietant i bella l'agnòsia de la protagonista (alteració de la percepció de la realitat) i relaciona la confusió d'aquesta amb la incertesa romàntica.