Albert Vidal dramatitza al TNC una faula tel·lúrica amb música

Va demanar fer la presentació de l'espectacle a l'espai més tel·lúric del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). I allà, a les entranyes de l'edifici, en un recòndit magatzem atapeït de ­cadires, butaques i altres centenars de peces de mobiliari escènic, va aparèixer ell. Ficat en la pell d'un folklòric contacontes, va començar a cantar laHistòria de Joan, nascut d'un ós, el títol de la seva última creació, acompanyat de Xavier Macaya (viola de roda), Ricard Vallina (tarota) i Pitu Andreu (percussions). L'excèntric i inclassificable Albert Vidal torna avui al TNC (Sala Tallers), on va ser el Príncepfa sis anys, per reivindicar la força primigènia de la tradició oral.

L'actor ha furgat en les pròpies arrels, després d'haver-les confrontat amb les d'altres països, i ha rescatat «músiques i veus perdudes en els precipicis de la memòria». I és que, segons ell, «el millor de l'art no té firma». «Les històries més profundes ens pertanyen a tots». LaHistòria de Joan... relata les peripècies del fill d'un ós cruel i d'una humana raptada. Després de matar el seu pare i fer-se un abric amb la seva pell, fuig de la cova on vivia tancat i se'n va a la ciutat, on l'esperen rebutjos i ­he­roïcitats.

Notícies relacionades

¿Música en directe o a les 10 a casa fent scroll?

Ariane Hoyos, la influencer que alimenta l’huracà literari amb el seu club de lectura mensual

CULTURES DEL MÓN / Es tracta d'unarondallaque ell interpreta incorporant tècniques i gestos de la literatura oral d'altres cultures, des deltopengde Bali alkiogenjaponès. Exerceix de bard i es transforma en múltiples personatges servint-se de la seva portentosa expressivitat, enriquida per l'ús d'aquests codis ­gestuals apresos en el seu periple de rodamón.

El muntatge, definit com a «teatre musical rural a la manera antiga», es va presentar en unes primeres versions al Temporada Alta (2008) i, amb una reescriptura mesetària, a La Abadía de Madrid (2009). «És un teatre sense colorants ni ­conservants, un treball artesanal en què hem respectat els orígens ­populars tant de la dramatúrgia com de la composició musical», explica Vidal. Entre els ritmes ancestrals hi figuren els de la dansa de la mort de Verges, el ball del drac de Granollers o la Patum de Berga. «Només en les arrels de la nostra història trobarem el camí cap al futur», postil·la un creador únic. Una bèstia de l'escena.