La caixa de ressonància
¿Música en directe o a les 10 a casa fent scroll?
El projecte de decret de contaminació acústica en el qual treballa la Generalitat amenaça festivals i festes majors, denuncia el sector musical al nou Anuari de la Música. ¿Quin tipus de societat volem?

Cierre triunfal al Share Festival en el Parc del Fòrum /
Que se’n digui col·loquialment «decret del soroll» ja inclina els termes del debat. A veure, el soroll és una cosa; i la música a un volum alt, potser molest, és una altra. Aquesta és, d’entrada, una de les queixes dels promotors, mànagers i gestors culturals: que en el projecte de decret que s’està elaborant no es doni un tracte distintiu (i protegit) al concert davant el terrabastall del trànsit o del trepant en una obra.
S’està covant una inquietud en l’àmbit musical a causa de l’elaboració del decret de contaminació acústica, una normativa de la UE delegada als estats membres. A Espanya, les competències estan repartides entre l’Estat, les comunitats autònomes i, en darrer terme, els ajuntaments, que fins ara han interpretat el marc legal segons criteris propis (amb derivades com la suspensió per ordre judicial, el 2022, de concerts a la Patum de Berga, festa d’origen medieval i patrimoni de la Unesco). El sector denuncia la inseguretat jurídica.
Notícies relacionadesLa Generalitat fa anys que treballa per posar-hi ordre. L’equilibri entre el dret al descans i els drets culturals és sobre la taula, com apunta l’informe publicat a l’Anuari de la Música —editat per Enderrock i l’ARC (Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya), i presentat dimecres passat a la seu de la SGAE. Des de la part musical hi ha alarma: apunten que les excepcions contemplades (deu dies a l’any «per zona» per a «actes d’interès social», sense precisar; quatre en franja nocturna) i el paràmetre acústic (màxim de 80 decibels durant 30 minuts a la façana més exposada, inferior a una moto) amenacen festivals i festes majors. Afegeixen que el diàleg amb l’anterior Govern anava bé i que amb els nous interlocutors hi ha «un retrocés». Paraules de Victòria Morales, gerent de l’ARC, per a qui l’actual projecte «posa en perill la continuïtat de molts esdeveniments musicals».
La professió demana que no siguin els tècnics mediambientals els que decideixin, sinó els governants, i no sembla una reclamació excèntrica. El blindatge dels patis de les escoles davant certes queixes veïnals ha anat en una direcció justa. Estem parlat de la manera en què volem viure, com deixa anar Jordi Herreruela (Cruïlla) a l’Anuari: compartint idees i vivències a l’àgora o ficats «a casa a les deu de la nit, mirant la tele o endollats al mòbil», amb el cervell fregit de fer scroll per després queixar-nos de quina manera tan terrible i inadmissible s’està empobrint la nostra societat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.