El Picasso revela l'admiració que l'artista sentia per Degas

Fins ara mai s'havien confrontat les obres de Pablo Picasso (1881-1973) i Edgar Degas (1834-1917), dos dels artistes més revolucionaris de l'art modern, i això que és molt possible queLes senyoretes d'Avinyó, la pintura del malagueny que dóna inici al cubisme, begués directament deJove ballarina de catorze anys, l'escultura més famosa del francès i dels seguidors de l'impressionisme. O almenys així ho defensen Elizabeth Cowling i Richard Kendall, especialistes en els dos artistes i comissaris de la mostraPicasso davant Degas, al Museu Picasso -que dirigeix Pepe Serra- fins al 16 de gener.

El més curiós és que és poc probable que Picasso veiés l'escultura, ja que aquesta va estar sempre al taller de Degas i el malagueny no hi va anar mai. El que és segur és que coneixia tot l'escàndol que va provocar -per poc convencional i extremadament naturalista- la seva exhibició el 1881. I també, que va veure dibuixos preparatoris i reproduccions de la peça. A més a més de les descripcions que va poder sentir dels que sí que l'havien vist, com el seu marxant Ambroise Vollard i Fernande Olivier.

Amb tot aquest material, i tenint en compte el caràcter competitiu de Picasso i la fama de laJove ballarina de catorze anys, els comissaris argumenten que «Picasso va tenir la necessitat de superar-la i per a això va realitzar diverses respostes comLa nana (1901),Nu dret (1907) iNu groc (1907), figures que recorden l'escultura, per la mida i la posició, i que porten Picasso fins aLes senyoretes d'Avinyó». La teoria és, si més no, «controvertida», tal com admet Kendall, i pot ser rebatuda perquè, tot i que hi ha «evidències» d'això, aquestes no són «científiques». Però l'exposició aposta per aquesta teoria.

BALLARINES I DONES AL BANY / Per arribar fins aquí els dos comissaris, amb el suport del Clark Art Institute de Massachusetts (EUA) i el Museu Picasso de Barcelona, han dedicat quatre anys a investigar la fascinació, gairebé obsessió, que l'obra i la personalitat de l'impressionista van exercir sobre el malagueny. I la manera com Picasso -com sempre feia amb els artistes que li agradaven-,

es va apropiar tot el que va voler i tot el que va poler. «No copia Degas, el processa i el fa seu», explica Kendall. Val com a exemple la comparació deL'absenta (1875-76), de Degas, amb elRetrat de Sebastià Junyer i Vidal (1903), de Picasso, dues obres molt semblants però molt diferents. O tota la sèrie d'escultures de ballarines en guix que Picasso va realitzar el 1931, el mateix any en què es van exposar per primera vegada -en una mostra pòstuma- les peces de bronze de Degas amb el mateix tema.

Picasso davant Degasno només evidencia l'afinitat que sentia el malagueny pel francès en l'aspecte tècnic -tots dos van rebre una formació acadèmica i els unia l'interès pel dibuix, el gravat i l'escultura- sinó també en el temàtic: tots dos van plasmar la moderna vida urbana, figures de ballarines, i dones en activitats íntimes i al bany. Per reflectir-ho, la mostra segueix la carrera de Picasso: «Des que arriba a París i sent parlar per primera vegada de Degas fins al final, quan compra un grup d'obres de Degas per a la seva col·lecció i realitza uns gravats inspirats en ell», prossegueix Kendall. I incideix en els canvis que al llarg dels anys hi va haver en aquesta fascinació que «van de l'emulació a la confrontació i de la paròdia a l'homenatge», acaba dient.

La mostra recull més d'un centenar de peces dels dos artistes -entre dibuixos, olis, gravats i escultures-,

Notícies relacionades

Milo Rau, ‘artivista’ total

¿Música en directe o a les deu a casa fent ‘scroll’?

algunes de les quals no s'han vist mai a Espanya, comNu pentinant-se, (1952), de Picasso, iBallarines a classe (1880), de Degas, i altres que amb prou feines surten de la seva ubicació habitual, comL'absenta (1875-76). I malgrat que és una exposició de nivell internacional i tot i haver mostrat interès per exhibir-la museus de la talla de la National Gallery de Londres, només es veurà a Barcelona i a Massachusetts (EUA).

JOC AL BATEAU-LAVOIR / Malgrat que tenien el taller molt a prop, els comissaris no han aconseguit proves, tot i haver-les buscat durant aquests quatre anys, del fet que Picasso i Degas s'arribessin a conèixer; però sí que afirmen que una de les distraccions del malagueny i els seus amics al Bateau-Lavoir era jugar a ser Degas valorant l'obra de Picasso.