Rosi de Palma: "No em sacrificaria per l'art"

-¿En què consisteix el seu nou projecte, (des)Variaciones Goldberg?

-És unaperformance, un espectacle de dansa i de música experimental molt visual i sensorial que aprofundeix en la relació entre el poder i l'artista. LesVariaciones Goldberg les va escriure Johann Sebastian Bach per al comte Keyserlingk, que tenia insomni. L'espectacle s'inspira en el clavecinista que les tocava un cop s'ha mort el seu patró.

-És l'adéu a una tirania.

-Hi ha moltes formes d'art i jo les respecto totes però, sens dubte, l'artista que s'acosta al poder es perverteix. L'art lliure no accedeix als espai de poder. I ja sabem que els diners netegen la seva consciència a través de l'art.

-¿Én què consisteix la seva col·laboració amb el coreògraf i ballarí David Fernández en aquesta obra?

-La idea de l'espectacle és seva. Jo he col·laborat en la creació del guió, hi he fet algunes pinzellades però, sobretot, hi participo fent ­poesia ­vi­sual, suggerint pensaments i ­­

emo­cions a través d'una sèrie ­d'ac-cions.

-¿Per exemple?

-Hi ha una variació en què vaig caminant per l'escenari, que està cobert de sal. Camino sense tocar a terra, ficant el peu en una sabata i després en una altra. Tots són models de Christian Louboutin, que m'encanten i és amic meu. Sort que ens els ha deixat. En un altre moment de l'espectacle vaig caminant traient-me quimonos mentre camino. Van deixant un rastre darrere meu, com un ressò.

-Vostè interpreta el comte i Fernández és Goldberg. ¿Ha viscut una relació similar a la seva vida a la que narra l'obra?

-Al món hi ha gent que disfruta ­veient patir els altres. Ho he vist en alguns directors de cine que han ­intentat que travessés la línia del que és humà. Però m'hi he negat. No em sacrificaria per l'art. Un ha de saber protegir-se. Primer és la ­persona.

-Però quan un és jove i busca la fama és capaç de moltes coses.

-I et poden deixar traumatitzada. com Maria Schneider, a qui vaig tenir la sort de conèixer. Ho va passar fatal ambL'últim tango a París, una pel·lícula considerada una obra ­mestra. La pobra va haver d'aguantar el que Marlon Brando i Bertolu­c­ci van voler. Les escenes eren reals. I em va explicar que després del film la gent als bars li tirava mantega i li deia de tot.

Notícies relacionades

Els vols de la mort

BCN exhibirà múscul literari i cultural a Guadalajara

-Ha provat cine, moda, música, dansa. ¿Quin serà el pròxim treball?

-S'estrenaran dues pel·lícules en què he participat, la francesaGigola,basada en el llibre del mateix nom, iMiss Tacuarembo, uruguaiana, de Martín Sastre. Però el pròxim treball és un projecte musical a la recerca de tessitures emocionals.