Lúcid retrat generacional

Mai estrenat comercialment a Espanya i editat directament en DVD amb el títol deMovida del 76, el segon llargmetratge del director Richard Linklater (Abans de l'alba,Abans de la posta), figura clau del cine independent americà, no va ser un èxit de taquilla quan es va estrenar el 1993, però sí una pel·lícula de culte instantània.

Amb el pas dels anys, aquest culte s'ha disparat als Estats Units: no hi ha cap llista decult movies que no la inclogui, és una de les pel·lícules adolescents de referència (allà és tan popular comEl club de los cinco,La chica de rosaiEscuela de jóvenes asesinos, pel·lícules de les quals s'allunya en el to) i alguns dels directors més interessants li reten homenatge… i l'afusellen més o menys dissimuladament. Producció de Judd Apatow (Virgen a los 40), un dels pares de la nova comèdia, la mítica sèrie de finals dels 90Freaks & geeksbeu tant deMovida del 76com ho faAdventureland(2009), magnífica comèdia adolescent de Greg Mottola. I Quentin Tarantino la inclou sempre en la seva col·lecció de favorites i la considera inspiradora de la primera part deDeath proof (2007).

LOCALISME UNIVERSAL / ¿El seu culte és capritxós? Doncs no. Versió actualitzada i sense acreditar de l'American graffiti(1973) de George Lucas, clàssic al qual no té res a envejar, la millor pel·lícula del responsable de

School of rock(2003) no és de culte per insòlita, rara o atractivament imperfecta. El prestigi deMovida del 76ha crescut amb el pas del temps perquè es tracta d'un film extraordinari, d'un dels retrats generacionals més sensats, sagaços i emotius que ha donat el cine modern. Interpretada per un carismàtic grup d'actors, entre els quals uns joveníssims Ben Affleck, Milla Jovovich i Matthew McCounaghey (ellligonde manual al qual dóna vida val el seu pes en or), la cinta que ens ocupa està ambientada a Houston, Texas, el 28 de maig de 1976 i segueix un grup d'adolescents en el seu últim dia de classes. Darrere els queda l'institut. Davant, un llarg i calorós estiu en el qual han de decidir què volen fer amb les seves vides abans que d'altres decideixin per ells.

Notícies relacionades

Eurovisió: ¿I si arriba a guanyar Israel?

Melody: «Em quedo amb l’amor de tots els països, tot i que de vegades prevalguin altres coses»

PANORAMA D'UNA ÈPOCA / En un guió on s'anteposa el diàleg a l'acció, Linklater, lúcid retratista de les crisis d'edat, la joventut en silenciosa mutació (recordinSlackeriSuburbia) i l'oci profitós, descrivia amb naturalitat i sense moralitzar el present d'aquests xavals: la seva forma d'afrontar el futur, el contrast entre la seva generació i la dels seus pares i el que suposava el fet de ser jove als Estats Units a l'època.Movida del 76funciona com la crònica velada d'un país i un temps. Mostra, per exemple, com era la família modèlica, el sistema educatiu, un tipus determinat de consum de droga i el panorama musical, reforçat per una banda sonora que enllaça amb picardia cançons de l'època (temes de Bob Dylan, Kiss i The Runaways, entre d'altres).

Però, malgrat el seu localisme, és facilíssim connectar-hi pel que tenen d'universal les seves premisses, per l'astúcia de Linklater per no deixar-se encotillar pel temps i l'espai i, senzillament, perquè el fet de fer-se gran i passar de no entendre res a entendre-ho tot (i tornar a no entendre res una altra vegada), sensació que tan bé capturaMovida del 76, no és precisament atípica.