Chuck Palahniuk: «Vaig començar a escriure perquè no tenia tele»

–¿El sexe continua sent un tabú?

–Sí, gràcies a Déu. Si fos lliure no seria tan atractiu.

–¿Perdoni?

–El sexe ha de ser buscat, desitjat. Ha de ser alguna cosa així com una persecució. Si l'or s'aconsegueix fàcilment no hi ha sensació de triomf al final del camí.

–¿A vostè li agrada trencar tabús?

–A tothom. Quan una cosa és estàtica, perfecta i acabada, la tensiós'acumula. I un se sent alleujat quan la trenca. També és agradable construir alguna cosa a partir de les coses trencades.

–Cada un dels seus llibres és tot un esdeveniment. ¿És un heroi, vostè?

–No.

–¿Què és un heroi per vostè?

–Algú que va darrere del seu objectiu i a qui li importa ben poc o gens ni mica l'opinió que tenen d'ell els que l'envolten.

–¿No és el seu cas?

No del tot. Hi ha altres herois.

–Llavors, ¿què pensa quan sent que Chuck Palahniuk és Déu?

–No penso en mi mateix. No em poso mai a internet a veure què opina la gent de mi. Seria destructiu i perdria la perspectiva.

–¿És un provocador?

–No.

–Doncs molta gent pensa que sí que ho és.

–D'acord, perfecte per a ells. És una manera de no enfrontar-se a la naturalesa real dels problemes que tracto. Dient que la meva literatura és nihilista i provocadora es treuen el problema de sobre.

–No és un provocador, d'acord. Però alguns es van desmaiar durant la lectura pública del seu relat Tripas.

–Era una història amb un principi molt divertit que al final es convertia en tètrica. I just quan la gent començava a pensar que allò era insuportable tornava a ser divertida, i així fins a arribar a un moment terrible que el lector no voldria conèixer mai. I aquí és quan es desmaiaven. En una ocasió es van desmaiar 17 persones.

–Vostè diu que un escriptor és, sobretot, una persona que sap escoltar. ¿Què més?

–(Silenci) Ha de saber com reconèixer les pautes, les estructures. Quan escoltes la gent, escoltes moltes històries que aviat es comencen a assemblar entre si. Un ha d'aprendre que aquestes històries petites es poden utilitzar per explicar coses universals.

–Acostuma a farcir les seves novel·les de petites històries. ¿Per què?

–Si al lector li expliques la veritat de les petites coses i és capaç de reconèixer-la, també veurà que li estàs explicant una veritat sobre el tema principal.

–I, per exemple, la veritat del caminar sexi de Marilyn era...

–Que retallava un dels seus talons i així movia més el cul.

–No li agrada estar-se quiet. ¿Com aconsegueix escriure, doncs?

–Sóc capaç d'escriure a qualsevol lloc. Als aeroports, als restaurants. Trec la meva llibreta i agafo notes. Miri, aquí tinc el llibre que publicaré l'any que ve.

–¿De què va?

–Es titula Els condemnats i tracta d'una nena d'11 anys que s'adona que ha mort i és a l'infern. Llavors reclama perquè creu que hauria d'haver anat al cel.

Notícies relacionades

Elegia coral de les situacions quotidianes

L’exclusiva de Paulina que Colate no va consentir

–Per acabar, una curiositat. ¿És veritat que no té tele?

–No, me'n vaig comprar una fa tres anys. Però vaig començar a escriure perquè no tenia tele. Necessitava ocupar el temps en alguna cosa.