Roxy Music exposa al Sónar el seu sofisticat pop d'avantguarda

«Estava escrit a les estrelles que tornaríem a tocar junts». Amb aquestes paraules simplifica el guitarrista Phil Manzanera les raons que justifiquen el retorn de Roxy Music. El grup anglès dels 70 actua avui (23.00 h) al recinte Fira Gran Via (M2) de l'Hospitalet en la 17a edició de Sónar i compartint protagonisme amb clàssics prematurs com The Chemical Brothers i artistes joves com Jónsi, Dizzee Rascal i Fuck Buttons en la jornada de clausura del festival.

Bryan Ferry, Phil Manzanera, Andy MacKay i Paul Thompson es van reunir el 2001 i des d'aleshores ha realitzat diverses gires. Ja van tocar a Santiago de Compostel·la (2001) i Alacant (2005), però aquesta és la primera vegada que Roxy Music visita Barcelona des del 1983, any en què presentaven Avalon, l'últim de la seva carrera. Manzanera, com tanta gent, ha reconsiderat la vàlua d'aquell disc. «Llavors ho veia molt normal. No era tan experimental com els primers, però Roxy Music va publicar vuit discos en 10 anys i a aquest ritme arriba un moment en què les idees comencen a escassejar. Potser no és el que jo hauria volgut fer llavors, però ara ho veig molt interessant», reconeix. «De totes maneres», afegeix, «aquell va ser més un disc de Bryan Ferry que del grup».

RECORDS DELS 70 / Manzanera recorda l'impacte que li va suposar conèixer els extravagants Brian Eno i Brian Ferry: «Va ser un xoc, sí, però més que el seu aspecte el que em va atraure va ser que tenien comptes bancaris. ¡Tenien un Mini! ¡Llogaven pisos! ¡Eren adults!». Va fitxar pel grup i després d'una desena de concerts en bars van decidir que per triomfar era imprescindible un aspecte que cridés l'atenció. «Tots tenien amics dissenyadors així que cada un es va fer fer un vestit. Ningú sabia com era el de l'altre fins al primer concert de la gira. I ningú volia posar-se'l abans que l'altre. Al final vam anar sortint cada un del bany mentre els altres cridaven: ¡On vas amb això! ¡Que ridícul! I al final va sortir Eno amb les seves plomes. Ens moríem de riure».

'AVALON' ELS VA CONSAGRAR / Brian Eno va deixar aviat el grup, però va deixar la seva llavor a Roxy Music (1972) i For your pleasure (1973) amb el seu imaginatiu ús dels sintetitzadors. A partir d'aquí, Brian Ferry va prendre el comandament de la nau i de mica en mica aquell avantguardisme pròxim a l'art-rock va anar derivant cap a un pop més sofisticat que experimental. Just quan Avalon els va consagrar davant el gran públic gràcies a exquisits i sensuals mitjos temps com More than this, Ferry va deixar anar llast per iniciar la seva carrera en solitari. Es va acabar Roxy Music.

Més enllà dels capritxos del destí, hi ha altres raons que empenyen Roxy Music a tornar a tocar. «No hi ha gaires grups versionant les nostres cançons o emissores que les radiïn. Potser els singles, però no les altres 75, així que si no les toquem nosaltres ningú les tornarà a sentir», diu. El problema està a decidir quines tocar a cada concert. El guitarrista confessa que si en aquestes gires de reunió n'han rescatat moltes més dels seus dos primers discos és perquè són més fàcils de tocar. «Però parlant amb Enrique Bunbury l'altre dia em va dir que a Espanya només se'ns coneix des de Flesh + blood així que potser a Barcelona en tocarem més de l'última època», anuncia.

Notícies relacionades

Benjamin John Power (Fuck Buttons): "Som perfeccionistes"

Delorean reforça la sintonia pop del Sónar al CCCB

Que ningú tingui por: Roxy Music no estrenarà ni una cançó nova. Però això no vol dir que no existeixin. «Fa cinc anys que vam entrar en un estudi i vam gravar 18 cançons noves. També hi havia Brian Eno. Però com que som un conjunt disfuncional ens vam despistar cadascun amb els seus projectes i va desaparèixer l'energia», lamenta Manzanera. El 2011 es compleix el 40 aniversari de la fundació de Roxy Music, així que podria ser el moment de rematar la feina: «Algunes ja estan acabades, però no m'agraden gaire. I altres són boníssimes. Potser a l'estar tocant tant directe ens ficarem un dia a l'estudi i en gravarem 10 més».

A LES TRES, AL LLIT / Tot i que Manzanera ha viatjat molt a Espanya per produir grups, aquesta és la seva primera visita a Sónar. «El meu fill hi va ser l'any passat rodant un documental per a un canal mexicà i he vist les imatges», diu. Sent curiositat per altres grups del cartell, com els colombians Bomba Estéreo i sap que no veurà The Chemical Brothers. «Surten a les tres de la matinada, ¿oi? A aquesta hora els vells ja som al llit dormint».