Delorean reforça la sintonia pop del Sónar al CCCB

El Sónar va tancar ahir a la nit la seva segona jornada diürna a cop de pop musculós i expeditiu a l'escenari Village, a la plaça interior del CCCB. La formació de Zarautz va brindar tenses recreacions d'un repertori realçat en el seu nou treball, Subiza, que li ha donat certa projecció internacional. La seva actuació va atraure un públic nombrós i va resultar una aposta funcional per culminar la programació del dia amb un menú d'impacte directe.

Delorean viu per fi un moment dolç tot i que arrossega una dècada de trajectòria no sempre compresa. El grup basc va posar dedicació en una posada en escena nerviosa i amb fons, en què va afilar un so que barreja guitarres i ritmes ballables en la tradició de New Order i les bandes de Manchester dels anys 90. Cançons de tacte robust però amb atmosferes espacials, fibres electròniques i estrofes amb poder hipnòtic.

El grup basc va posar la guinda a un programa diürn del Sónar que va comptar amb altres estridents ganxos pop que van atraure un públic abundant a les dependències del CCCB i el Macba. Al mateix escenari agitat per Delorean, el SonarVillage, hi va haver una ració de tornades saltadores amb base electro-funk a càrrec dels londinencs New Young Pony Club. Diuen que han enfosquit el seu so al seu segon disc, The optimist, però tancaves els ulls i s'hi colaven reflexos dels Blondie més ballables, Talking Heads o, millor encara, de Tom Tom Club. Un menú lleuger amb ressonàncies a la remota new wave.

ART I ASSAIG / També al SonarDôme hi va haver bombolles pop amb l'actuació de GoldieLocks, àlies de la cantant anglesa de vint anys Sarah Louise Akwisombe, que ha portat la seva proposta fins a la distingida Tate Gallery. Acompanyada de dues veus femenines més, va oferir un agradable synth-pop de baix pressupost, dotat d'un candor domèstic banal, amb empelts de hip-hop i tornades només esbossades.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes de gastronomia

El museu de George Lucas, ¿un homenatge al seu propi ego?

En canvi, al SonarHall, King Midas Sound, amb Kevin Martin (The Bug), el poeta de Trinidad Roger Robinson i la japonesa Hitomi, va oficiar un conscienciós viatge al trip-hop dels anys 90 amb l'exposició del seu primer disc, Waiting for you. Tanta atmosfera viciada, i tanta cadència jamaicana tèrbola van fer que se'ns aparegués al CCCB el fantasma de Blue lines, el sempre recordat primer disc de Massive Attack.

L'indie-cantautor gallec Emilio José i el grup barceloní Cabo San Roque (aquest, a l'Auditori) eren altres reclams de l'oferta diürna en el tancament d'aquesta edició. En aquest punt, la 17a edició del Sónar afrontava la seva primera nit al recinte de Fira Gran Via amb reclams populars com Air, LCD Soundsystem, Plastikman i Sugarhill Gang. El festival tancarà aquesta nit les portes amb les últimes estrelles d'aquesta edició, Roxy Music, The Chemical Brothers, Jónsi i Dizzee Rascal