Benjamin John Power (Fuck Buttons): "Som perfeccionistes"

–La seva música ha estat catalogada de mil maneres: so sintètic experimental, techno industrial, electrònica etèria, soroll… ¿Com l'anomenen vostès?

–Preferim no fer-ho. No volem enfocar-nos a cap sector, volem que la nostra música arribi a tots els que sigui possible.

–¿Ho deixem en soroll electrònic pop? I cinematogràfic.

–[Riuen]. D'acord… M'alegra que esmenti l'aspecte cinematogràfic; Morricone és una de les nostres principals influències.

–En l'últim disc, Tarot sport, el seu so guanya complexitat i, a la vegada, accessibilitat. ¿Com ho fan?

–Si li dic la veritat, no ho sé… Acostumem a tancar-nos en una habitació amb els nostres trastos. Improvisem i sorgeixen idees de so o línies melòdiques. Les reunim i intentem treure'n alguna cosa en clar.

–La dinàmica dels temes és absorbent. ¿Quant hi ha ajudat el productor Andrew Weatherall (Primal Scream, One Dove)?

–Aquest disc no hauria sigut igual sense ell. Va treure sons que no sabíem que teníem a la nostra amalgama de sons. En mans d'un altre, potser el disc hauria sigut un desastre.

–L'últim any i mig ha sigut una bogeria, un èxit rere un altre, per a Fuck Buttons. ¿Com ho porten?

–Sonarà cursi, però sabem que no tothom ha tingut la nostra sort. D'altra banda, Andrew [Hung, segon component del grup] i jo ens coneixem des que érem adolescents, així que la fama no afectarà la nostra química.

–¿Què ens poden avançar del seu directe al Sónar?

–Sonarà una mica Mogwai, una mica My Bloody Valentine. Som només nosaltres i la música. No hem tingut temps per fer visuals. Som perfeccionistes, i quan els fem volem que siguin increïbles.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes de gastronomia

El museu de George Lucas, ¿un homenatge al seu propi ego?

–Segons sembla, al Primavera Sound van crear un soroll immens.

–Va ser delirant tenir tanta gent al davant. Ho recordo com una espècie de fita en la nostra carrera.