Les ombres del passat

«Les pel·lícules que no has acabat són com ombres tristes que sempre t'acompanyen», proclama Jordi Cadena (Barcelona, 1947), que avui torna a la cartellera ambEls passos perduts, un llargmetratge «absolutament personal i sense concessions» que va néixer a partir d'unes imatges que va rodar per fer uns curts el 1967 i el 1971-72, que van quedar com a projectes inconclusos. Tots dos es van filmar amb la voluntat de mostrar, sense la censura prèvia obligatòria, situacions de la vida quotidiana dels joves de l'època. I ara, 40 anys després, el cineasta ha rescatat aquelles «ombres tristes» per traçar amb elles i amb altres noves imatges una història «sense argument» que «reflexiona sobre el pas del temps; sobre les coses que abandonem a mitges en la nostra vida».

Cadena reclama la complicitat de l'espectador per al seu vuitè llargmetratge, seleccionat per al festival de cine independent de Nova York. «És com un quadro abstracte; el públic ha de deslligar-se del llenguatge cinematogràfic convencional i deixar-se portar per l'estat d'ànim que li provoquen les imatges; cada un ha de fer la seva pròpia pel·lícula del que veu», sol·licita el director deBarcelona Sud i La senyora. No és, aclareix, la continuació d'aquells dos projectes frustrats sinó un nou llargmetratge en què s'aprofita d'aquell material per embastar un guió original estructurat en tres parts.

A la primera,el pròleg, hi insereix les imatges en blanc i negre del 1967, en què, amb la influència del mestre Antonioni, la seva càmera segueix els passos silents d'una jove que deixa un noi per un altre. Els actors eren Kim Aubert (pintor que després crearia el personatge còmic Martínez,el facha); Susana Froutchman, estudiant de periodisme, i l'avui reconegut actor i director d'escena Mario Gas.

Creuament d'ahir i avui

Notícies relacionades

Margarit deixa el Mercat de les Flors apostant pel gran format

Comèdia negra amb tocs d’intriga

Després, la pel·lícula alterna fragments dels curts antics amb material actual, gravat amb actors de l'Institut del Teatre de Barcelona i del Teatre de Ponent de Granollers en localitzacions de les dues ciutats i de Cadaqués i Mataró. Es reprenen les escenes que Cadena va rodar, amb Gustau Hernández, als anys 70, i en què, sota la inspiració de Godard, retraten la quotidianitat de joves burgesos –universitaris i professionals liberals– durant la dictadura.

Aquestes imatges s'entrecreuen amb altres d'actuals gravades als mateixos o similars escenaris i amb actors semblants als d'abans. L'ahir i l'avui es fonen en un puzle al qual ha posat música Carles Santos i en el qual Cadena utilitza els objectes per reflectir el pas del temps: del vinil a l'ipod; del mapa al gps... «Salvant les distàncies,Els passos perdutsés comEl perro andaluz de Buñuel i Dalí. Una abstracció estètica i conceptual», postil·la el cineasta.