Poemes per a decapitat

La poesia no ha estat una forma d’evasió per a Pacheco. Ni els seus versos no han estat mai aliens a la realitat que li va tocar viure, ni la seva mirada ha jugat a esquivar el que tenia al davant. Ahir va tenir paraules de lament per descriure l’actualitat. «Veig el món fet un desastre, cada vegada pitjor», va declarar. Pacheco va fer menció dels terratrèmols d’Haití i Xile, però la majoria de les seves reflexions de desconsol se les va emportar el seu país. «La violència a Mèxic et paralitza. Davant tant d’assassinat, ¿què fas? ¿Escrius un poema als decapitats?»

Tot i així, l’autor va voler deixar oberta una finestra a l’esperança i va explicar una anècdota que el va estremir a Medellín (Colòmbia) fa anys. «Em van portar a una escola de secundària poblada per nens sicaris. Vam llegir poemes i, per a sorpresa meva, hi vaig trobar una gran sensibilitat poètica», va relatar.