Mor Miguel Delibes, el gran mestre de la novel·la realista espanyola, als 89 anys

Pot semblar sorprenent però el més semblant que hi ha hagut a Espanya a aquest model d’escriptor a l’estil Salinger tan mitificat als Estats Units, l’escriptor bolcat únicament en la seva vocació i apartat des de fa anys per voluntat pròpia de l’enrenou del món literari, és Miguel Delibes. Fidel a aquest estil fins al final, el val·lisoletà va morir ahir, als 89 anys, a la seva ciutat natal després que la seva salut va empitjorar arran d’una recaiguda el Nadal passat. L’autor d’El camino, La partida, Cinco horas con Mario, Los santos inocentes i la que va ser la seva última novel·la,El hereje, deixa orfe i sense magisteri un dels vessants amb més prestigi de les lletres en castellà, la gran literatura realista.

L’aflicció per la seva mort va concentrar ahir a la capella ardent de la Casa Consistorial de Valladolid més de 14.000 persones, entre elles les cares conegudes de Concha Velasco, Lola Herrera i la ministra de Cultura, Ángeles González Sinde. El funeral es farà avui a les 12 del migdia a la catedral de Valladolid i, després de la cremació, les cendres es dipositaran al Panteó d’Homes Il·lustres de la Ciutat amb les restes mortals de la seva dona, morta el 1974, que també seran traslladades allà per complir la voluntat testamentària de l’autor de reposar al seu costat.

PERIODISTA / Abans que a Barcelona un premi Nadal el donés a conèixer el 1947 als 28 anys ambLa ombra del ciprés es alargada, Delibes va exercir com a empleat de banca i periodista –entre el 1941 i el 1963 va treballar al diariEl Norte de Castilla, on va ser redactor, caricaturista, cronista esportiu i director. «Vaig dimitir perquè Fraga em va voler imposar un subdirector que la majoria de cops feia de director», explicava, i feia broma amb la proposta que li va fer José Ortega Spottorno perquè fos el primer director del futur diariEl País: «Prometien posar-me un vedat de caça a Madrid, però no ho vaig veure clar». I és que per a l’autor, la caça, la pesca i la comunió amb la naturalesa van acabar sent els pilars fonamentals de la seva manera de concebre el món, arraconant així la seva passió més juvenil pels viatges, en què feia reportatges per a la mítica revistaDestino.

Fidel a la seva editorial de sempre, Destino, diu la llegenda que José Manuel Lara va voler comprar el segell per al grup Planeta només per tenir-lo a la seva nòmina, tot i que no el va poder convèncer mai –si hem de creure les declaracions de l’escriptor– perquè es presentés al premi gros. Delibes va mantenir una fidelitat de ferro amb l’editor Josep Vergés, que el va ajudar quan un dels seus fills, Adolfo, va patir greus cremades i es va haver d’operar a Barcelona.

Encimbellat en un prestigi de gran autor, guanyat sense faramalles i amb serenitat, es va convertir en un supervendes ambCinco horas con Mario –que una incombustible Lola Herrera va passejar pels escenaris– i, especialment, ambLos santos inocentes, convertida en la celebrada pel·lícula amb Paco Rabal, a les ordres del realitzador Mario Camus.

Notícies relacionades

Els vols de la mort

BCN exhibirà múscul literari i cultural a Guadalajara

A la dècada dels 70 va ser elegit membre de la Real Academia, encara que va gastar poc la tapisseria de la butacaeminúscula que li corresponia perquè gairebé no la va visitar. Però aleshores també es va produir la seva pena més gran, la pèrdua, als 51 anys, de la seva dona Ángeles, mare dels seus set fills. També va acumular premis: Nacional de Literatura (1955), de la Crítica (1962), el Príncep d’Astúries (el 1982, compartit amb Torrente Ballester), el Nacional de Narrativa (1998, perEl hereje) i, com a colofó, el Cervantes el 1993.

CICLISME I FUTBOL / Amb prou feines acceptava entrevistes presencials però sí que contestava amb generositat a través del fax els qüestionaris periodístics que se li enviaven. Gairebé sense vida social, seguia mantenint a través de la televisió la seva antiga passió pel ciclisme i el futbol. El 2007, al pròleg del primer volum de les sevesObras Completas (Destino i Círculo de Lectores), explicava sense indulgència: «He acabat com sempre m’havia imaginat: incapaç d’abatre una perdiu vermella ni d’escriure una quartilla amb professionalitat». La culminació d’aquest projecte editorial està prevista per a l’octubre que ve amb un volum que reunirà l’obra periodística. Hauria coincidit amb el seu 90è aniversari.