Julieta Jones, a punt per a l'enlairament

Impossible quedar-se parat escoltant les accelarades i sorolloses melodies de Julieta Jones, abans Dear Prudence. El grup indie barceloní, que va enganxar molts amb la sarcàstica cançó Kelly, acaba de publicar el seu primer llarg, One, two, three, four, un disc ple d'energia que presenta demà a Slow (París, 186). Amb aquest treball recalaran també a la Sala Depo de l'Hospitalet, el proper dia 13. En l'acústic que van gravar a EL PERIÓDICO intervé només la meitat de la banda, Carolina Delgado, cantant i baixista, i Ignacio Miranda, guitarrista. Ella amb un ubass, un instrument que suma el so de l'ukelele al del baix, i ell, que a més de la guitarra es va lligar una pandereta al peu, van oferir  una convincent versió de  A fact.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Música desenfadada, directa, una mica gamberra i amb lleugers tocs d'humor és el que destil·la aquest grup format fa tres anys que es completa amb Anna Castañé (teclat i cors) i Iván Morales (bateria). Els atrau el so dels anys 90 de bandes com ara Nirvana i Pixies. «Sempre he cantat en anglès, per a mi és el més natural. Cantar en castellà o català seria estrany», admet Delgado, l'ànima del grup i creadora de les lletres. La seva semblança amb el personatge de còmic Julieta Jones va originar el nom del grup. «En realitat és un homenatge al meu avi, dibuixant de còmics. Segons ell, jo era com Julieta Jones», diu en referència a aquesta discreta i exitosa dona creada els anys 50. A diferència d'ella, Delgado no aspira a trobar el marit ideal, sinó a triomfar en la música.

Delgado, que va canviar la guitarra pel baix després de la sortida de l'anterior baixista, va ser la responsable de reunir els integrants d'aquesta banda que molts consideren la gran esperança del rock alternatiu, encara que ells prefereixen no creure-s'ho massa. «No fem gaire cas gaire del que diuen, preferim centrar-nos a fer allò que ens agrada. Ara volem disfrutar presentant les noves cançons en directe», apunta Miranda. Per la seva experiència acumulada a Mürfila i altres grups, el guitarrista ja ha tingut més d'un desencant. «Ens diuen moltes coses però no en vull creure cap. Cal tocar de peus a terra », diu Delgado, que ara per ara i per si no arriba l'enlairament definitiu, compagina la música amb les seves feines com a venedora en una botiga de roba i en una altra d'instruments musicals del centre de Barcelona. Miranda té el seu estudi de gravació, Castañé és traductora i Morales, terapeuta ocupacional.