El Pescao es mou en altres mars

el Pescao es mou en altres mars literalment. David Otero (el seu nom real) va travessar l'Atlàntic «a la recerca d'altres paisatges» i es va instal·lar a l'Argentina per preparar el seu segon desembarcament en solitari, Ultramar, que suposa un cop de timó estilístic. A més, és el primer treball que publica sense el seu habitual segell internacional. «Sóc un artista independent, però no indie», fa broma el cantant madrileny. Amb tot, ha estat treure l'àlbum i ser número u a iTunes. Divendres que ve 24 el presentarà al Teatre Principal, amb una escenografia molt colorista (d'acord amb l'alegre disseny de l'àlbum) i molt marinera, a càrrec del català Albert Jurnal.

L'ex El Canto del Loco combina en les seves 11 noves peces pop clàssic amb sorprenents sons electrònics i fins i tot dosis de hip-hop. «Necessitava viatjar i trobar-me en un lloc diferent de tots els nivells, social, econòmic, de relacions personals..., perquè em proporcionés material per crear. Tots aquests nous temes els vaig anar component en cafès, restaurants... Atrapava paraules de la gent. L'expressió 'mil deseos' de la cançó Cuando llegas tú la vaig robar d'una conversa. ¡Ah!, i Lluvia en tu jardín, un extra concebut per a Spotify, la vaig escriure a sobre del capó d'un cotxe. Vaig mirar molt al meu voltant. I al meu interior».

MAX DINGEL A LA PRODUCCIÓ / La lletra de Llamando a gritos va néixer estant la seva dona embarassada. «Parla de l'amor de mare des del punt de vista del meu fill. I té estrofes molt boniques com 'pase lo que pase, necesito saber si te tengo cerca/ Yo te estoy llamando a gritos./ No me dejes solo,/ no ves que soy como el agua/ necesito que me tengas vivo y conectado a ti'».

La producció del compacte la firma el britànic Max Dingel (White Lies, Goldfrapp) a qui va descobrir arran d'escoltar el disc Polvo y flores de Miss Caffeina. «Em va semblar un àlbum brutal, vaig investigar en els crèdits, vaig topar amb el seu nom i em vaig posar a investigar qui era. Vaig comprovar que havia treballat amb grans com Muse. Em vaig descarregar tots els discos que havia fet. I li vaig enviar les meves maquetes i una carta dient-li que m'encantaria treballar amb ell. La sorpresa va ser la seva resposta, tan guai. Em va dir que el flipava el que li havia enviat. I no només això. Una vegada acabat el disc, em va deixar anar que de tots els cantants amb qui havia gravat jo era el que hi havia anat més preparat. Sóc molt obsessiu amb la meva feina. Em sé totes les lletres tres mesos abans de gravar, em preparo molt la veu...»

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

EL PODER DE LES FANS / Ultramar compta amb tres col·laboracions: la hip-hopera canària MS Maiko, la cantant argentina Rosario Ortega i la de les actives fans de l'artista, que han participat en totes les etapes del procés creatiu, han gravat cors i fins i tot elegit el single... El Pescao, admet, mai hauria apostat per Azul y blanco com a primer senzill. És precisament la cançó que interpreta en acústic per a EL PERIÓDICO al Bar La Plata del Barri Gòtic (també conegut com «Los pescaditos»).

Vegeu l'acústic d''Azul y blanco' amb el mòbil o a e-periodico.cat