Romàntic declarat

Deu anys després del seu periple musical en solitari, Miquel Abras deixa anar llast. «M'he alliberat de qualsevol prejudici. Sí, tinc la veu trencada i insisteixen a dir que m'assemblo a Sergio Dalma. ¿I què? L'important és ser jo mateix sense pensar a agradar el públic ni en què diran. En realitat, he escoltat molt més Joe Cocker que Dalma. A més, em diferencia el fet que jo componc. I s'obliden que hi ha més artistes amb la veu una mica esquinçada, com el mateix Bono d'U2», aclareix el cantautor de la Bisbal (Baix Empordà). Divendres que ve presentarà a La Mirona de Salt (Gironès) el seu recent disc, batejat Per amor a l'art.

Abras dóna més exemples i insisteix a dir que si s'ha de veure reflectit en altres cantants els candidats serien Jason Mraz, John Mayer, Bruno Mars...

D'ensucrat, «res»

Miquel Abras es proclama un «cantautor melòdic que reivindica l'amor en cada cançó». I aclareix que es pot cantar a l'amor sense ser cursi. «Hi ha cançons d'amor en català meravelloses. Tenim Lluís Llach que diu directament t'estimo i sona preciós. Són paraules molt maques que queden molt bé. No són gens ensucrades. Més aviat al contrari».«La vida sense passió no val gens la pena/ la vida és un festival on el cap de cartell ets tu», deixa anar el músic a La vida, la segona peça d'aquest cinquè treball de la seva discografia. Això sí, reconeix que la primera part d'aquesta frase la va agafar prestada al mediàtic conferenciant Emili Duró. «A partir d'aquí, la resta de la lletra va anar fluint.«És una cançó molt optimista que insisteix en la idea que la vida és estimar, en el seu sentit més ampli -afegeix el músic-. Tu decideixes de quin color vols pintar la teva vida. Quin camí vols prendre. Una reflexió que ja vaig fer a Gira-sols mirant la lluna. Només disposem d'una vida, així que ¡troba el teu lloc!; ¡Aprofita-la!»Qüestions socials

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Però no només de romanticisme s'alimenta el seu cançoner. A Per amor a l'art també torna a trobar espai per a les qüestions socials. Es tracta d'un compacte que incorpora pinzellades de blues, reggae i funky. I que compta amb la col·laboració de Ramon Mirabet precisament a la peça Injustícia, en què carrega contra polítics, corruptes, assassins i traïdors.

El compacte el va gravar a dos carrers de casa seva, al Kar-Rava Estudis del seu baixista Carlus Ramió, que ha coproduït el disc amb ell. «És l'àlbum que sento més meu. Tenim la mateixa manera de pensar, les mateixes influències i ¡em coneix tan bé! Hem tingut tot un any per preparar-lo. Tot un luxe. I una vegada mesclat, de la masterització se'n va encarregar, com en tots els meus discos, Juanjo Muñoz [guitarrista de Gossos], que li va donar el vernís definitiu», acaba dient el cantautor.