Jorge Drexler: «Els millors poetes d'ara són a Twitter»

Ningú podia imaginar que a Jorge Drexler (Montevideo, Uruguai, 1964) li agafaria tan fort pel ball. Però aquí el teniu. Bailar en la cueva és el disc amb més ballaruca d'un cantautor que fins i tot es deixa coreografiar en el divertit videoclip del seu primer single. El músic explica que amb el seu nou disc tanca una trilogia. Amar la trama era un àlbum amb la vocal oberta, «amb la aaaa al centre del pit, a de sospir, emoció, alegria». L'aplicació ñ era un treball cerebral, «que va néixer del cap». I aquest disc nou «sorgeix directament dels peus, fent servir el cos com un diapasó, fent-lo vibrar». El seu compacte és una celebració de la dansa i de la música com a part de la nostra identitat. Dijous que ve el presentarà al Palau de la Música, convidat pel Guitar Festival BCN.

-En el seu projecte anterior, una app batejada ñ, demanava a l'oient que determinés el rumb de les seves cançons escollint les successives estrofes possibles. I ara resulta que el convida a ballar... La veritat és que ñ i Bailar en la cueva els veig als antípodes. Aquella aplicació va sorgir d'una idea de relacionar les cançons amb la seva estructura, basant-me en la informàtica, les noves tecnologies, les matemàtiques. Tot allò del camp de l'escorça cerebral. I aquest surt del pol oposat:  els peus. És un exercici de composició per generar moviment.

-En aquest compacte les lletres són sintètiques; concretes. ¿És el resultat de l'esforç que va haver de fer per a aquelles curtes estrofes intercanviables que proposava a ñ? Podria ser. I també té molt a veure amb Twitter. M'agrada el caràcter literari d'aquesta xarxa social. El fet de posar una limitació de caràcters obliga a la síntesi, un primer acte literari. Per això hi ha tant poetuiters. Els poetes més interessants de la meva generació que conec són a Twitter.

-En la lletra que bateja l'àlbum, canta «me guías tú o yo te guío». ¿En la vida vostè és més de guiar o de deixar-se endur? Sóc de fer-me la pregunta: «¿Qui està guiant en realitat?». I «¿cap on va?». M'agrada l'analogia que ha fet. En la vida hi ha vegades que et toca portar i d'altres que és millor deixar-se portar. I m'agraden les dues posicions. En el ball i en la vida el qui porta ha d'escoltar l'altre, reaccionar al cos de l'altre.

-I per a exhibicions de ball, com la coreografia estil boyband del videoclip Universos paralelos que es marca amb David Trueba, entre d'altres. ¿Com va sorgir la idea? ¿Van practicar gaire els passos? Encara que no es noti, vam estar una setmana sencera amb la coreògrafa Patricia Ruz [rialles]. Durant un dinar els vaig dir que estava preocupat perquè no sabia què fer en el videoclip (habitualment no són el meu fort). I que me n'havia d'anar ràpid perquè feia classes de ball. Se'm van quedar tots mirant, i va ser quan els vaig preguntar: «¿Us agradaria ballar?». I aquí ens tens: disposats a entregar-nos per la causa, disfrutant del moviment, rient-nos de nosaltres mateixos.

-Llavors... ¿hi haurà ball en les seves actuacions? Un va establint uns codis al llarg de la vida i de la carrera en relació amb la gent. I la meva experiència em diu que has de tenir-los molt clars. Saber cap on vols portar la gent. El meu públic està acostumat a un cert balanceig en els concerts, així que vés a saber què passarà arran d'aquest nou repertori.

-¿Per què va voler que Caetano Veloso col·laborés en la cançó Bolivia? I no només ell, ¿per què va invitar en altres peces artistes com els rapers Ana Tijoux i Visitante, de Calle 13, i el grup Bomba Estéreo amb la seva cúmbia electrònica? Semblen molt diferents però tenen coses en comú, inclòs Caetano als seus 70 anys: tots estan a la punta de llança de la recerca de llenguatges nous. Són gent pròxima que s'han creuat en la meva vida mentre treballava en el disc. En el cas de Caetano, em va invitar al seu concert a Bogotà, vam anar a sopar i un desconegut ens va preguntar: «¿Per quan una col·laboració entre vostès?». Així va sorgir. I la vam enregistrar a casa seva. Una cosa semblant va passar amb Visitante, en vam parlar mentre dinàvem, també a casa seva. A l'única que vaig trucar deliberadament va ser a Ana Tijoux.

-Tornant a Bolivia: la dedica al seu pare, que quan tenia 4 anys es va refugiar en aquest país fugint de l'Alemanya nazi. A ell i als meus avis. És un episodi dramàtic de la nostra història familiar. Llavors, tots els consolats havien limitat l'entrada als refugiats. Menys a Bolívia. I em va semblar que és un bon moment per recordar-ho. Perquè sempre hi ha algú que tracta de travessar una frontera per aconseguir un futur. M'agrada posar la lupa en el cas dels emigrants europeus salvats pels països llatinoamericans. Com n'és, de paradoxal i pendular, la història.

-¿I per què va voler gravar aquest disc a Colòmbia? El meu avi matern va viure molts anys a Colòmbia i em portava cassets de vallenatos d'Alejo Durán. I hi vam treballar guiats pel gran Mario Galeano, que ens va presentar una selecció de músics colombians.

-De fet, gran part de les seves noves cançons van sorgir des de la base rítmica. Després de treballar amb ells. Sempre he tingut molta connexió amb els músics colombians. A la sortida dels meus concerts, acabàvem ballant cúmbies...

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

-I van centrar el treball des del grove, ¿veritat? Estàvem enganxats al maneig de l'electrònica. És important aquesta obertura en la paleta estilística.

-Si parlem d'atreviment, el que va proposar al seu anterior llançament. ¿Quina impressió li va deixar? Em vaig avançar en el temps. La prova és que era més difícil explicar-ho a la gent que posar-li l'aplicació a les mans i que ho provessin. No entenien res. No sabien si els estava venent un mòbil. O em preguntaven: «¿Es pot comprar a iTunes?». «No», els contestava. Són cançons que són aplicacions. La tecnologia em va permetre fer això amb el meu gènere favorit: la cançó. I necessitava gent amb la ment oberta i disposada a participar activament a l'hora d'escoltar-ho. Vaig necessitar un any i mig per fer tres cançons. Va ser un esforç monumental. És per això que ara em venia de gust fer un disc ràpid ràpid, de cançons boniques, que emocionin. Que et mantinguin en moviment.