Caïm Riba, a soles

  

«És un fill nat i legítim de Canet Rock. El seu pare [Pau Riba] va ser-hi fa gairebé 40 anys». Amb aquestes paraules Gemma Recoder (l'ànima amb Josep Maria Mainat del festival) es va referir ahir així a Caïm Riba, un dels 15 integrants del cartell del festival. La seva actuació té un al·licient afegit: presentarà el seu primer disc en solitari (sense la banda Pastora), titulat A 306 km (Music Bus).

«Les comparacions amb el meu pare són inevitables. I sempre m'he vist als seus antípodes

-aclareix el segon fill de l'explorador del rock català-. L'altre dia que va venir a actuar el fill de Frank Zappa em vaig adonar de com és de diferent el meu cas: jo no estic recreant les seves cançons. Encara que sí que és veritat que Pau Riba i la seva influència hi són, és clar. I que és una figura important».

Caïm Riba no descarta acabar compartint escenari amb el seu pare, «per rememorar vells temps». Ell, «per l'edat», no el va poder acompanyar en els primers i mítics Canet Rock. «Però vaig tocar amb ell al primer Doctor Music Festival. El vaig acompanyar a la peça La gallina profilàctica. I no vegis coincidir al menjador amb David Bowie, Iggy Pop, Moby...» ¿Quina edat tenia? «18 anys».

Però ara és el moment de Caïm Riba, que per alguna cosa s'ha armat de valor (la seva timidesa és difícil d'amagar) per exercir de frontman i defensar aquest disc en què despulla els seus records i pensaments més íntims. Abans de Canet Rock,

el foguejarà al Guitar Festival Barcelona el 4 d'abril (sala Bikini) i al festival Strenes de Girona (12 d'abril, sala Tourmix).

El curiós nom de l'àlbum fa referència als quilòmetres en línia recta que separen el poble de la Mola de Formentera, on va néixer, de la seva casa actual a Barcelona, «segons explica Google», riu. «Amb aquesta illa tinc alguna cosa que no està tancada -relata-. Hi vaig tenir casa i quan em vaig quedar sense em vaig sentir desarrelat. I en aquesta nova faceta, a l'hora de compondre he tirat de records d'infantesa i d'adolescència; d'aquell primer lloc on vaig buscar respostes».

Poema d'adolescència

Entre les peces que inclou destaca Volarà, en què mescla la primera cançó que va escriure amb 17 anys [«dedicada a la que era la meva nòvia»] amb versos de la seva besàvia Clemència Arderiu. «Un bon referent. Es tendeix a escollir Carles Riba [el seu besavi], i igual que vam fer amb Pastora, li rendim homenatge a ella, a la mare, en lloc del pare», explica, referint-se a Quan la Mercè està contenta, que curiosament no va cantar Dolo Beltrán, la carismàtica vocalista del grup, sinó ell. A A 306 km hi ha una altra referència a la seva mare, en la introspectiva Omplint de neu (empapada del seu record).

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Aquesta aventura aliena a la banda respon, diu, a la seva necessitat de crear i expressar la seva essència més personal, amb un so pop, indie i folk, amb predomini de guitarres i amb pinzellades de música electrònica. «Pastora està en stand by. I si torna, l'enfocaria cap a l'extrem més electrònic, li tornaria la grapa més canyera».

I per a grapa, la que exhibeix Santi Balmes (el líder de Love of Lesbian) a la cançó L'home llop. Un optimista i discotequer tema, que encara té més força «amb la veu tan d'home llop que té Balmes», diu Riba.