Pedro Jóia, la millor guitarra portuguesa

Els amants de la música (sobretot la portuguesa) i de la guitarra (en general) estan d'enhorabona. Pedro Jóia, intèrpret i compositor tan premiat com a coneixedor dels grans mestres (portuguesos i flamencs, per cert) actua avui al Palau de la Música, programat pel consolat portuguès. Per a l'ocasió, Jóia ha convidatal Quarteto Arabesco, en un recital que girarà al voltant d'Armandinho i Carlos Paredes. Però amb uns arranjaments, una tècnica i una sensibilitat amb la qual no només els reivindica: els engrandeix.

Jóia abordarà en el recital només un tema de la seva autoria, 'Variaciones sobre el fado menor'. També donarà protagonisme a un altre convidat: el guitarrista barceloní Feliu Gasull, que tocarà tres peces pròpies. I acabarà amb dos tangos de Gardel. I tot, amb la seva guitarra tunejada: mig guitarra espanyola, mig guitarra portuguesa, feta especialment a la seva mida pel 'luthier' lisboeta Oscar Cardoso, "Fa set anys li vaig dir que volia gravar un disc de transcripcions de peces d'Armandinho i em va crear aquest instrument". ¿I com és que té dos forats? "Perquè s'amplifiqui el seu so. El de dalt és per als tons més greus, i el de sota, els aguts".

Jóia, que entre altres grans fadistes ha estat reclutat per Mariza, explica que ha concebut el programa de música portuguesa en dos blocs: un de dedicat a Carlos Paredes, gran guitarrista de Coïmbra i amb un estil propi, i un altre al ja citat Armandinho, "enorme compositor de fados atemporals".

I il·lustra sobre la diferència que hi ha entre la guitarra de Coïmbra i la de Lisboa: "En realitat, parlar de guitarra de Coïmbra no és correcte --corregeix--. Hi ha cançons i balades tocades amb guitarra portuguesa, amb una afinació en un to més baix. I a Lisboa els fados tenen una musicalitat molt diferent. A Coïmbra la música és més erudita. La de Lisboa, més popular. Paredes va agafar la guitarra i la va transformar en instrument solista. A Lisboa, en canvi, s'utilitza més d'acompanyament". I Jóia, les domina totes. Fins i tot la flamenca. La guitarra que li va despertar la vocació, i que va aprendre amb Paco Peña primer (amb 18 anys) i amb Manolo Sanlúcar, després. Fins que li va dir: "Ja no tinc res a ensenyar-te. Segueix pel teu compte. Fes la teva música".

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

El músic lisboeta es va posar trist: "M'havia acostumat a ell". I content alhora: "Al cap de poc temps, efectivament, vaig tornar a Portugal i quan vaig començar a compondre i gravar discos les seves paraules em van donar molta força. Vaig començar el meu camí personal, apartant-me del flamenc. Un llenguatge molt complex que, o el vius del tot o val més no intentar-ho".

Paco de Lucía, "un far" 

Per a Jóia, la mort de Paco de Lucía va ser un cop dur. "Per als guitarristes era un far. Va ser l'home que em va canviar la vida. Quan el vaig escoltar, vaig pensar: 'Això és el que vull fer'. La seva precipitada mort ens ha deixat destrossats. Era el millor". A manera de curiositat, els primers estudis de Jóia els va fer al conservatori de Lisboa. I no té antecedents artístics. "A la meva família tots són enginyers. I al principi, no va ser gens fàcil convèncer-los".