Guillamino l'indòmit

El seu fort és reinventar-se. No posar traves a les seves inquietuds artístiques. Per això Guillamino està considerat un dels cantants més desconcertants de l'escena catalana. Amb la seva nova pirueta, 'Un altre jo', (Bankrobber) el cantant sorprèn amb un revival soul i funky molt animat. Un gir de timó que li propicia un insospitat inici de gira: divendres que ve actuarà al Black Music Festival de Girona (a La Mirona, Salt) i diumenge, dia 16, debutarà a la mítica sala Jamboree de Barcelona, programat pel festival Barnasants.

Guillamino s'ha implicat en projectes que inclouen des del hardcore fins a perversions sardanístiques, un pop de calat immediat, juganers coquetejos i incursions més serioses en el món del hip-hop, beats abstractes... ¿No deu ser que li agrada alimentar l'estereotip d'artista indòmit?

«En la meva trajectòria he jugat amb les cartes que he volgut. M'agraden moltes coses. No em limito a un sol estil --contesta Pau Guillamet, el seu nom real--. Ha coincidit que m'han vingut projectes laterals que m'han anat definint i ajudat a fer que la gent vegi que faig coses variades. A treure'm l'etiqueta de friqui de l'electrònica --sospira--. Deu ser que no m'acomodo enlloc».

«La tàctica de despistar»

El normal seria, diu, «tenir una veta de mercat, però jo vinc d'estudiar Belles Arts i no em resulta estrany fer el que faig -aclareix-. En el món del pop se suposa que s'ha de tenir un uniforme definit; apostar per una línia. Jo, en canvi, sempre he anat per lliure. Investigo. Experimento. ¡Si fins i tot m'han etiquetat d'experimental!»

Guillamino és conscient que ell mateix utilitza «la tàctica de despistar, però de forma inconscient», subratlla. «M'agrada disfrutar, traslladar la meva proposta a la gent i que els resultats dispars que aconsegueixo m'ajudin a saber què funciona i què no. M'ho he passat molt bé. Viatjo molt. I no em penedeixo de res», assegura un artista que ha traslladat la seva proposta fins al Japó (de fet, fa anys que estudia japonès). Un artista que ja amb el seu primer disc, '1 día', va arribar a sonar al mític programa de John Peel de la BBC.

Energia i sensibilitat

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

A 'Un altre jo', Guillamino canta per primera vegada tots els seus temes en llengua catalana. S'ha fet acompanyar per la resolutiva banda The Control Z's. Explica que va voler produir-lo i gravar-lo «en calent»: la primera presa és la bona. I van ser tres intensos dies de «gravació analògica». La intenció: captar l'adrenalina de tots els músics junts, distesos, i amb una secció de vent que aporta, si això és possible, més energia.

«És el meu disc més diàfan. He intentat que fins i tot les lletres siguin jocs rítmics, fer un llenguatge soul també a nivell líric. I he intentat parlar de coses normals: amb el seu significat. En el passat reconec que les meves lletres eren més críptiques; més poètiques». «Em pregunto qui sóc però sempre respon algun altre jo/ M'ho he fet mirar però el metge repeteix que no és estrany», deixa anar en la peça que dóna títol al seu compacte.