Broma estopera

La fidelitat d'Estopa als acústics d'EL PERIÓDICO és d'agrair. Cada vegada que han vingut s'han marcat no una, sinó dues peces. Tot és exhició de simpatia. I aquesta vegada la seva broma habitual es va desencadenar quan van comprovar que tenien un regal: un xiulet de Carnaval de Cadis (un kazoo de fusta) que Javier Ruibal utilitza en els seus espectacles des de fa set anys. «Es nota l'ús, està mossegat. Me l'estimo molt. I espero que a ells, tan de carrer i de carnaval, els agradi», va sospirar el cantautor del Puerto de Santa María. A David li va faltar temps per comprovar com sonava.

El grup de Cornellà publicarà aquest dimarts Esto es Estopa. Un generós i acurat disc i DVD de grans èxits (amb dues peces inèdites); en acústic (precisament) i recolzats per una sorprenent secció de corda i metalls. Un directe que van gravar l'1 d'agost a Mèxic (estudis Churubusco). I per al qual van voler comptar amb convidats molt ben triats.

Amb Lila Downs van gravar La Primavera. «Ens va sorprendre sortint a l'escenari amb un beuratge, un mescal. I quan es va posar a cantar, se'ns va escapar alguna llagrimeta», recorda David Muñoz. «Va començar a interpretar-la com si fos un corrido mexicà», afegeix el seu germà, Jose.

Una altra col·laboració: Celso Piña, en l'enganxós hit La raja de tu falda. «Amb el seu acordió va aconseguir transformar aquesta rumba en una cúmbia. El resultat és espectacular», subratlla el gran dels germans. «Aquí potser Celso és poc conegut, però si veus els seus vídeos observaràs que acumula milions de visites», emfatitza el petit. «Ho vam descobrir en un viatge que vam fer a Monterrey, d'on és ell. I des d'aleshores ens agrada la cúmbia. El seu cas és brutal: té 60 anys i la barreja fins i tot amb el rap», afegeix.

Pista inquietant

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

El tercer convidat és el músic i compositor argentí Vicentico (Los Fabulosos Cadillacs), amb qui toquen un altre dels seus èxits: Tu calorro. «N'hi devem una i ben gran. És l'únic que no és de Mèxic i va venir directament de Buenos Aires a fer-nos aquest gran favor -diu el David-. El vam conèixer a Las Vegas. En un homenatge a Shakira. I ens sentim molt identificats amb ell. A sobre, aquest tio ha posat la banda sonora a la meva joventut, a les meves borratxeres. ¡Apa que no he ballat jo la seva cançó Matador!»

Al xou A Solas, amb què presenten el disc, no hi serà cap d'aquests convidats il·lustres. Bé, en esperit qui sap. Anuncien que «hi haurà mentalisme». I, a manera d'«inquietant pista», envien una imatge que presenta les seves cares intercanviades.