Los Chicos del Coro, veus de pel·lícula

No és la primera vegada que graven a Barcelona. Ni que han reclutat artistes que s'atreveixen a competir amb les seves angelicals veus. Los Chicos del Coro han tret al mercat el disc De cine. Just quan fa 10 anys de l'estrena de la famosa  pel·lícula que va catapultar aquest canviant cor infantil (els nens creixen, ja se sap…). El repertori del compacte s'endevina amb el títol: grans èxits musicals lligats al setè art.

Els artistes convidats de l'àlbum són tots espanyols: la soprano Ainhoa Arteta (que fa el tema Somewhere over the rainbow) i els cantants Diana Navarro (Moon river) i Sergio Dalma (Singing in the rain). «Per celebrar aquest desè aniversari de la pel·lícula se'ns va acudir buscar cançons de bandes sonores i recórrer a artistes coneguts perquè s'unissin a aquesta gran família que som -explica el director del cor, Nicolás Porte-. I la selecció dels temes ha estat fàcil. Per una banda, els cantants que col·laboren van escollir cada un el seu. I pel que fa a la resta, vaig tenir en compte els que s'ajustaven més bé a les veus dels nens». Porte és precisament qui va fundar els Petits Chanteurs de Saint-Marc (que així es diu en realitat el cor), l'any 1986. Un cor mixt format per 80 nens d'entre 9 i 15 anys, del col·legi de Saint-Marc, a Lió (França). I que també forma part de l'escolania de la basílica de Nôtre Dame de Fourvière des de l'any 1995.

Alguns dels que han passat per les seves files han acabat professionalitzant-se «en el món de la clàssica», explica Porte, que posa com a exemple el protagonista de la pel·lícula, Jean-Paul Bonnaire (Maxence a la cinta). «I molts continuen cantant en corals d'adults». El principal requisit per poder entrar en aquesta formació (hi ha llista d'espera) és «la il·lusió, sense oblidar les aptituds, és clar». «Aquí la disciplina és gairebé espartana. Es viatja molt. Hem arribat a estar un mes a la Xina. Així que la il·lusió i la motivació són imprescindibles».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

I perquè el nivell acadèmic no decaigui, aclareix que viatgen «sempre amb professors, els nens porten les tauletes i fan els deures i els exàmens corresponents». Al seu costat hi ha una de les integrants del cor des que tenia només 9 anys (ara ja en té 13), Feliane. «Sento passió per la música. I m'emociono quan la gent ens aplaudeix a tants països diferents. M'agrada conèixer els costums que tenen. I fer amigues noves», explica.

Feliane admet que veure el film va ser determinant. «Em vaig aprendre totes les cançons». ¿Què és el que li va agradar més? «La solidaritat dels nens amb el professor de música». ¿I no li feia por que el col·legi tingués la rèplica d'alguns dels personatges malvats del film? «No, és clar que no», riu.