Sara Pi, la nova cara del neo-soul

Música brasilera amb aromes de r&b. Una amalgama de música tropical i soul. En anglès i trossos en portuguès (bé, un dels 14 temes és en castellà). Aquesta és la proposta de Sara Pi (Barcelona, 1986), que deprés de rumiar-s'ho durant cinc anys ara es desperta amb el suport de la multinacional Sony. Wake up, títol del seu disc i també d'una de les seves peces, destil·la suggerents influències neo-soul i una carrera d'allò més prometedora.

L'àlbum acaba de sortir al mercat però ja va tenir una preestrena al Festival Acústica a l'agost. Aquesta nit la cantant abordarà alguns dels seus temes en la inauguració de la temporada de l'Auditori de Cornellà, en un triple concert (amb Andrea Motis & Joan Chamorro i Núria Graham). Però la posada de llarg serà el pròxim 3 de novembre, en la inauguració d'un nou cicle, Músiques Sensibles, al Foyer del Liceu.

«Tota aquesta aventura neix al conèixer Erico Moreira [guitarrista, compositor i productor brasiler]. Quan va deixar Paraty [Rio de Janeiro] per instal·lar-se a Barcelona. La primera vegada que ens vam veure va ser a la platja. Primer ens vam atraure com a persones. I després vam veure que encaixàvem perfectament a altres nivells», confessa.

Sara Pi estudia cant des dels 12 anys. «Però jo abans cantava com a hobby, no de forma professional. I un dels motius és perquè sempre he sigut molt tímida. Cantar davant de la gent em feia gairebé pànic -reconeix-. Però ell em va convèncer perquè apostés per la meva veu, dient-me que podia fer coses molt boniques. I va començar a produir i crear músiques per a mi».

Moreira pren la paraula: «Totes les cançons estan pensades al mil·límetre perquè li agradin. Creades especialment per a la seva tessitura». «Ha sigut com un regal», li agraeix Pi.«Aquest disc va començar una mica al revés de l'habitual-prossegueix el músic-. Primer s'acostumen a fer les cançons i després els arranjaments, la producció. Però jo començava per una base ja produïda, amb bateria, baixos… i l'hi presentava a la Sara».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Un tàndem original

Una vegada aconseguit el seu beneplàcit, el tàndem es posava en marxa. «Escriviem les melodies, lletres. Un procés que es dóna molt al hip-hop. Els rapers li fan una base a Jay-Z i si li agrada comença a inspirar-se».Sara Pi ja no és aquella noia «dispersa», que creia que es «dedicaria a la dansa oriental». Va tastar l'«enologia», provant fortuna com a sommelier. Va començar també pedagogia... «M'omplia de coses i em quedava buida. Sense adonar-me que l'opció més natural era cantar».