Pancho Varona i Antonio García de Diego, els més fidels escuders

Són coautors d'un centenar de cançons (entre elles molts 'hits') de l'indiscutible mestre Joaquín Sabina. Les seves dues 'mans dretes', a més dels seus músics de capçalera i productors de diversos dels seus discos. I des del 2005 interpreten els seus temes en un espectacle batejat 'Noches Sabineras' (la idea, per cert, va néixer a Barcelona). Aquesta nit, Pancho Varona i Antonio García de Diego actuen a Luz de Gas. ¿Una manera de reivindicar-se; de deixar de ser uns cracs a l'ombra? "No, no és això --s'afanya a puntualitzar Pancho Varona--. Som músics i volem ensenyar les nostres peces amb noves versions. No estem començant cap carrera".

Ni falta que els fa. Per als amants de la bona música, són molt coneguts (també són responsables d'èxits d'Ana Belén, Víctor Manuel, Luz Casal, Christina Rosenvinge…), a més d'instrumentistes de primer ordre. "Estem cantant les nostres cançons. No som uns caradures, ni intrusos. Les hem compost, o els hem fet els arranjaments. Així que ningú pot dir, 'mira aquests paios quin morro, usant el nom de Joaquín'". En realitat, el mateix Sabina en molts dels seus concerts els dóna l'alternativa i els fa exercir fugaçment de frontmen. Encara que ells, insisteixen, prefereixen estar un metre més enrere. En la imprescindible rereguarda.

Vocació d'emocionar

"Això nostre no és allò de 'mama, vull ser artista', sinó vull ser músic i emocionar-me amb la gent", assegura García de Diego, al currículum del qual figura el seu pas per Los Canarios (sí, amb Teddy Bautista "abans que la megalomania el perdés"), i molts anys acompanyant com a instrumentista i compositor Víctor Manuel i Ana Belén.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

"Després de gires miratge com Dos pájaros de un tiro i Dos pájaros contraatacan, aquests recitals en clubs i petits locals et permeten baixar a la realitat: carregar maletes, tacar-te els genolls, connectar cables...", explica Varona, que els 80 va pertànyer al grup Viceversa ("es creien els nous Police"), a qui va abandonar per un Sabina que el va fer debutar fent d'exhibicionista (amb gavardina inclosa) el 1982.

Per cantar a EL PERIÓDICO trien 'Contigo'. Bé, rumbegen 'Contigo' (quina pentinada li fan a aquesta peça que firmen amb Sabina). "Una versió cínica, frívola i desvergonyida, perquè la cançó és molt bonica com a balada", riu García de Diego.