Beth en la intimitat

Beth i la seva família, i en família. «Ganes de tu i de ton pare», li  canta a la seva filla de 10 mesos a la peça que bateja el seu recent àlbum. Com l'anterior, Segueix-me el fil, ha volgut que sigui un disc conceptual, i gravar-lo amb els mateixos productors i al mateix estudi, Blind Records, la seva «família musical», diu. De fet, el compacte l'ha titulat Família, també una al·lusió al nom de la seva filla, Lia.

«Tenia ganes de tornar a treballar amb el mateix equip. Ricky Falkner va saber trobar en la meva veu una tessitura més greu, més tranquil·la. Vinc de cantar en orquestres, d'Operación Triunfo, de gravar en castellà, en anglès… No sabia bé on volia anar, i ell va saber encarrilar-me, trobar un estil, un guió perfecte entre el que és comercial i el que és alternatiu. I vull continuar en aquesta línia», explica la cantant de Súria (Bages).

Això sí, Família «potser no ha quedat tan folk com l'anterior. Té un vessant acústic i íntim. I un altre de més pop, més alegre, amb temes canyers, molt happies», afegeix l'artista, posant com a exemple el lluminós senzill Ara i aquí.

Evitar ser «carrinclona»

El disseny de la caràtula, les fotos que incorpora (inclosa una de la seva parella quan era un nap-buf), la temàtica de les cançons, els videoclips. Tot torna a girar al voltant d'una idea «perquè fa que sigui més atractiu a l'hora d'ensenyar-ho; fa que tot tingui relació. Una cosa important en el meu cas -afegeix-, que compagino peces meves [gairebé la meitat] amb les d'altres músics», aclareix, referint-se a Pere Jou (Quart Primera), Marc Ros (Sidonie), Ismael Inarejos, Carles Sanjosé (Sanjosex), Valen Nieto, Pep Rius i Carles Ruiz (Litus).

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

«Al principi vaig tenir una mica de manies per mostrar-ho tot de forma tan òbvia: la nena, el meu company. M'hauria agradat trobar una altra paraula per al títol que englobés aquests conceptes de maternitat, parella... i no quedés carrincló. Hi vam donar moltes voltes, però al final vam veure que aquest era el més clar. És directe. Sense filtres -subratlla-. I té molt de veritat. Per a mi, que vinc de pares separats, formar una família era una cosa que sempre havia volgut, un pas important».

De moment, Beth no ha començat a tancar l'agenda. I tal com va fer amb Segueix-me el fil, li encantaria presentar el nou àlbum a Madrid. «Em va agradar moltíssim. La sala estava plena, i no només de catalans. També d'andalusos i de gent de Madrid que parlava català i estudiava català. A vegades els prejudicis els tenim nosaltres». La sala en qüestió era el Centre Cultural Blanquerna, que va ser notícia per les agressions feixistes durant l'11-S. ¿Què va pensar al veure les imatges? «No ho puc dir perquè són paraulotes. Insults... Bé, deixem-ho en molta impotència. Tristesa. Que lleig que un dia tan bonic tingués aquest punt negre».