Revólver, bales d'honestedat

Revólver, és a dir, Carlos Goñi, acaba de publicar el seu primer disc en directe en format elèctric. El titulaEnJoy, una referència al local Joy Eslava, on va oferir el concert el dia 27 de febrer. I el presentarà oficialment a Barcelona (sala Barts) el dia 3 d'octubre. ¿La peça que obre el compacte?Mestizo, un tema clau al seu cançoner que, quan el va treure com a senzill, va ser vetat per les ràdios. «En aquest país anar per lliure té un preu. I segons sembla no va agradar gens que cantés 'solo tengo una bandera digna de sacrificio y es la sábana que cubre el cuerpo de mi mujer'».

La lletra té més suc. I és d'una rabiosa i dolorosa actualitat, amb frases del tipus «políticos corruptos llenos de fango hasta el cuello». Com també ho són altres títols que ha volgut recuperar. ComEl Dorado(sobre la lluita per tirar endavant una família). IEl mismo hombre(el relat del dia a dia d'un parat). Una cançó que, desobeint els de la seva discogràfica, va voler cantar als Premis Ondas (1996). «Davant de tota la cúpula dels mitjans audiovisuals, jo vaig deixar anar això de 'las noches son eternas y los días igual frente al televisor'». Goñi admet que té «un problema» que el perjudica en l'aspecte comercial però que el beneficia en l'aspecte personal. «El poder com a tal em provoca un rebuig absolut. No he tocat mai per a cap partit polític, i m'ho van demanar el PP i el PSOE. Encara que sí que ho vaig fer per als ajuntaments. Abans de la corrupció. Quan em pensava que eren, diguem, una mica més pròxims...».

Revólver no ha estat mai de moda. Però sempre hi ha estat. Aliè als vaivens dels gustos. I de les exigències de la indústria. Encara que admet que fins fa molt poc, i gràcies a un periodista, no va acabar d'entendre la seva situació. «Una cosa que ni la meva companyia ni el meu mànager no em van saber explicar. Va dir que per a ell Revólver és una banda molt de rock malgrat que, pels motius que sigui, no és una banda perquè sempre sóc jo sol i vaig a la meva. I que no he estat a la cresta de l'onada. Quan van estar de moda els cantautors, jo era massa dur per la suavitat amb què entra tota la qüestió dels cantautors. I quan van estar de moda els grups de rock, la meva actitud no era prou dura pel que es considerava que havia de ser».

El tema de Revólver, afegeix, es converteix llavors en una cosa del tot inclassificable. «I això és genial, perquè et permet fer el que et dicta el cor».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

A duo amb Miguel Ríos

AEnJoyha volgut tenir un convidat d'excepció, Miguel Ríos (bé, Goñi ja havia accedit a acompanyar-lo a ell en diversos dels seus recitals de comiat). Uns comptes que van saldar tocant juntsDos por dos. «És l'únic que ho sap pràcticament tot. Per no dir absolutament tot. Quan ell es posa a cantar, fa tan seva la peça que et converteixes en un simple acompanyant [per cert, molt bo el solo de guitarra de Goñi]. Però aquí queda aquest tros de blues», sospira.