EL DESEMBARCAMENT D'UNA BANDA HEREVA DE LA FUSIÓ

Kejaleo, flamenc-jazz revirat

La banda presentarà el seu primer disc, 'Alaire', al Temporada Alta de Girona i al Festival de Jazz de Barcelona

Virtuosisme i improvisació flueixen amb facilitat en la proposta del grup

El grup Kejaleo interpreta en acústic el tema ’Chana’. / MÒNICA TUDELA Foto: F. SENDRA

3
Es llegeix en minuts
NÚRIA MARTORELL
BARCELONA

Virtuosisme a dojo i composicions que cavalquen per una fusió sense prejudicis i contagiosa. No hi ha barreres. Només 'duende'. Tècnica. I sentiment. De manera que tot flueix. Com l'aire.'Alaire' (així, junt) és el títol del primer disc del grupKejaleo,format a finals del 2011 i fruit de la confluència de tres experimentats músics de primer nivell. L'àlbum de debut que per fi van poder treure a la primavera els ha permès encarar una tardor amb interessants concerts.

El primer, l'11 d'octubre, al Festival Temporada Alta de Girona, servirà per agafar impuls. El següent, el 8 de novembre, serà a Krasnodar, en la segona edició del festival de jazz d'aquesta remota localitat del sud de Rússia.

Kejaleo és el fruit de la unió del talentós i audaç percussionista (i timoner de la formació)Xavi Turull --Amalgama, Ojos de Brujo--, de la subjugadora guitarra deDiego Cortés(n'hi ha pocs que tinguin el seu compàs) --Iberia, Jaleo, Chispa Negra i col·laborador de Paco de Lucía, Santana, Larry Coryell i Albert Pla-- i del sofisticat toc de la guitarra elèctrica deCristo Fontecilla(amb la seva tirada per la música ètnica). Aquest últim ha gravat més de 120 discos, a cavall també entre el jazz, el flamenc, el funk, el rock, l'electrònica, el blues i el heavy... i ha col·laborat amb Yousou'n Dour i Majadaal Roumi, entre altres.

Sense egos

Són el nucli dur de la formació, que funciona com un triumvirat. "Hi ha molts grups que han vist com l'ego matava la seva història", es lamenta Cortés. No és el cas. Aquí cadascú aporta decisions, bagatge, experiència i creacions. Però s'ha d'aclarir que l'escuderia és més completa.

El prestigiós bateria Rober Blàvia i el baixista fusioner i funky Jordi Franco han participat en aquest àlbum editat per Galera Group/Karonte. Igual que la cantant Rosalía Vila. Si bé la vocalista va ser substituïda perInma Ortiz. "Rosalía s'està dedicant més a les seves coses en solitari. Tenim clar que en qualsevol moment la formació pot canviar", explica Turull. "Si em truca Prince, jo toco el dos", reconeix Fontecilla, entre rialles. "Home, és clar, i jo", li contesta Ortiz.

La nova cantant exhibeix el seu poder vocal doblant amb desimboltura les melodies de les guitarres. "És tot un repte, perquè estic més acostumada a cantar lletres a l'ús", admet. "Però el que fas és més difícil --l'anima Cortés--. I la teva aportació és genial. Fas créixer els temes".

Esperit lliure

El títol del compacte és el mateix que el de la peça que potser millor defineix la inquieta proposta de Kejaleo. "Una 'bulería' revirada", descriu Fontecilla. "Fantàsticament desfigurada", rebla Turull. El flamenc és la base. I el jazz, l'ànima, l'esperit lliure. En l'àlbum aquesta cançó és com un sospir, que dura poc més d'un minut. Però convé no refiar-se'n.

"En una actuació es va allargar fins a un quart d'hora. Sempre s'obren espais per a la improvisació", relata Cortés. "En totes les cançons passa el mateix. Hi ha temes de quatre minuts que en els directes en poden durar vuit", corrobora l'altre guitarrista.

Sobrats de sabors

Notícies relacionades

En l'original escudella musical del conjunt barceloní hi ha ingredients afrocubans, àrabs, brasilers, funky, rock, hindús... "Somos de la India, somos caló", diuen a'Chana',la peça que canten en acústic per a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. Dominen la seva recepta. Però no el futur de la indústria musical. "La tecnologia i les comunicacions avancen a passos de gegant i posen a l'abast de tots la creació. Però passa el mateix amb la informació. N'hi ha un excés i és difícil distingir què és verdader, autèntic, què surt del cor", filosofa el percussionista.

"La massa escolta i es creu el que més es bombardeja, amb algunes excepcions. I és clar que, cada vegada més, els concerts són gairebé l'únic mudus vivendi per al músic", afegeix, conscient dels estralls que la crisi i la pujada de l'IVA fan en el sector. Kejaleo intenta prodigar-se a l'estranger. I hi ha festivals locals que encara aposten per ells. El de Barcelona els reclutarà, un any més, el 27 de novembre que ve a la sala Luz de Gas.