Coriolà, proposta doblement màgica

Dos naixements en un: un grup que comença a obrir-se camí,Coriolà, en un festival que avui s'estrena,Sons Naturals. A 15 quilòmetres de Caldes de Montbui hi ha un poble de nou habitants, Sant Sebastià de Montmajor, amb una ermita romànica que aquesta nit acollirà un cartell que completenRoger Mas, The Mamzelles, BikimeliMiqui Puig. «L'enclavament és un lloc íntim; màgic», assegura el líder i cantant de la banda,Carles Chacón. Adjectius que s'adapten com un guant a la seva proposta artística.

Coriolà factura un pop-folk somiador, melòdic i d'acurada atmosfera que ja es pot disfrutar amb el seu primer elapé (de quatre cançons) 'L'Escalflor'. Però ells prefereixen no encasellar-se. «Tenim ambients i textures, que aporta la guitarra elèctrica, i patrons rítmics que sense ser marcianades surten de la tendència natural», explica Chacón, que ara combina la música amb tasques promocionals per a un segell internacional. I que abans s'havia foguejat en bandes diverses: en va arribar a muntar una de tribut als Beatles (ell era John Lennon) amb la qual va triomfar a Eivissa el 2006.

SEGONS EN EL CONCURS EN EL SONA 9

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

L'artista va recuperar la seva vocació musical quan el van acomiadar de l'empresa on treballava (feia estudis de consum), i no va tenir més remei que tornar a viure amb els pares, a Premià de Mar. «Em sentia podrit, amb els dies buits, però les cançons em van salvar».

En realitat, Chacón és llicenciat en Periodisme. Igual que Guillem Gisbert, cantant de Manel. I com el grup barceloní, la seva banda va quedar segona en el concurs Sona 9. I no és aventurat pronosticar que també l'espera un gran futur. ¿Quina pregunta es faria a si mateix? «Doncs què pensaré el dia que entri a l'estudi per gravar el meu primer disc [serà al mes de setembre]. ¿La resposta? Una barreja de vertigen i emoció. És una meta i oportunitat que no desaprofitaré. Si l'hi expliqués al nen que vaig ser, amb la raqueta saltant com si toqués la guitarra, es posaria molt content».