Moment Dorian

Amb el seu quart i aclamat disc, els barceloninsDorian tornen a estar dalt de tot del panorama pop en castellà. Els responsables d'himnes generacionals com 'Cualquier otra parte' i de supertemes carregats d'energia (el mític 'La tormenta de arena' va formar part de la banda sonora de Tengo ganas de ti) se'n van anar a Mèxic a gravar 'La velocidad del vacío' (Pias), de la mà d'un productor clau de l'edat daurada del brit pop:Phil Vinall (Placebo, Pulp, Radiohead...). Avui presenten el compacte a la salaApolo.

L'àlbum inclou ritmes contundents (i distorsionats) com els de 'Tristeza', lletres que parlen de la fortalesa ('Arde sobre mojado') i indubtables 'hits' ('Los amigos que perdí'). "Solem dir que és un artefacte antinostàlgia. El títol evoca melancolia, però és al contrari --aclareix el cantant Marc Gil-i-. Parla d'un tipus que s'adona que la rutina i l'ordre en els quals està submergit i que li havien de donar la felicitat no l'hi estan donant. I en lloc de quedar-se ancorat en aquest present odiós, o presoner d'un passat que potser no va ser tan brillant com creu, inicia una nova vida. Així que és una invitació a això: si no t'agrada el teu present, inventa't el teu futur", suggereix.

La por com a arma de dominació

"La por és un ganivet afilat", diu part de la lletra. "La por és una arma de dominació que fan servir els governants des de l'antiguitat. I de fet, ja a l'escola t'asseguren que si no segueixes el ramat la teva vida estarà plena de calamitats. La por, com l'odi i el rancor, són les tres bèsties sobre les quals s'ha edificat una cosa tan horrorosa com el feixisme", afegeix.

Moltes de les peces de Dorian tenen certes dosis de desassossec. Però també ressorts que impulsen a l'acció. 'Viviremos horas bajas cuando llegue la tormenta y el olvido', canten a 'Horas bajas', amb el sintetitzador agafant protagonisme. "En aquest tema hi ha un vers que diu que ningú vindrà a rescatar-nos; que només ho podem fer nosaltres".

Els personatges del seu anterior disc, 'La ciudad subterránea', "ja eren conscients que al teu voltant hi ha un mur difícil de trencar. Però amb un cert nihilisme, mentre que aquest àlbum és més constructiu". Per cert, aquest tercer disc els va donar l'oportunitat d'oferir més de 150 concerts i va obrir les portes a un interessant circuit estranger.

Aliens als 'lobbies'

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

"Som un grup independent, la nostra estructura és petita, però ens espavilem per sortir fora. Hem estat a França, hem anat unes quantes vegades a Mèxic... A cada país piquem pedra --recalca--. I sí, amb 'La ciudad subterránea' la gira es va allargar un any i mig més, i vam tocar també a Xile, l'Argentina... És un bon moment per a l'exportació de l'escena catalana. Més que mai, i gràcies a l'esforç de petites discogràfiques i a la il·lusió de grups que saben obrir-se camí. No tenim un 'lobby' ajudant-nos".

La banda està assaborint un gran moment. I es permet el gran gust de submergir-se en nous universos sonors. A l'hora d'enfrontar-se a aquest nou disc, "l'única premissa era no tenir premissa", diu la teclistaBelly Hernández. "En l'anterior teníem una idea prefixada del so que volíem, però en aquest l'objectiu era la llibertat creativa". I aquesta és la bandera que onegen.