Molt més que soroll

Conscients que és molt difícil mantenir-se 10 anys, La Pegatina ho celebra al crit d'Eureka!. Reclutant per primera vegada un productor. I llançant un videojoc en el qual regalen totes les seves cançons, noves i antigues, i que és al top 25 de jocs d'acció (no a l'apartat de música) d'iPhone i android. «Tot això ho concebem com un regal que ens fem», diu el cantant Adrià Salas. El tour català l'inicien demà a Manresa (sala Stroika), satisfets de saber que seran sold out a l'Apolo de Barcelona (divendres).

Després de dos anys de girar sense treva, i més enllà de les fronteres habituals, el grup va vendre anticipadament 600 discos. Exemplars que va enviar firmats als seus fans. Però la seva política comercial va més enllà: posa totes les produccions en format descarregable a la seva web. Un exercici «de sinceritat» envers el seguidor, que abans de comprar el disc pot escoltar la seva proposta. Discurs que utilitzen des del 2007 (amb Al carrer!).

En aquest quart treball, que editaran a 10 països, La Pegatina manté el seu plurilingüisme i el seu heterogeni univers sonor. Hi ha espai per a un merengue sabrosón (El curandero), una frenètica tarantel·la (Mamma mia), una contagiosa rumba (No hi ha ningú), gotes de so cubà (Flors i violes) i una autèntica bomba negra (Lloverá y yo veré).

La Pegatina, no obstant, ha decidit posar el fre a la seva música, sense perdre ni una mica de la seva energia. Adaptar-la per primera vegada al tempo que requereix un disc «que s'escoltarà al sofà de casa, al cotxe¿». I el mèrit, assegura el vocalista, és del productor Marc Parrot, a qui van conèixer participant a La Marató. «Els altres tres discos van ser d'autoproducció, però som set caps que pensen, cada un amb les seves idees... I una banda massa viciada amb el directe. Així que la idea era reduir una mica la velocitat -explica Salas-. Demostrar que no som només de 'visca la festa'. I plasmar un concepte festiu però elegant, també a la caràtula, als videoclips...». Més coses per ressaltar: les col·laboracions. Artistes de diferent estil i procedències. Des dels sicilians Biaciamolemani, fins a l'angolesa Romi Anauel, passant per la secció de vents de Zulu 9.30, els bascos Esne Beltza, l'andalús Mario Díaz i la gran sorpresa, Santi Balmes, el líder de Love of Lesbian, en un meravellós mig temps d'aires balcànics (Amantes de lo ajeno).

Contra la hipocresia

Notícies relacionades

Jorge Pardo, del jazz al flamenc

Cañizares despulla la seva ànima

En aquest disc el tema principal «és la hipocresia, en tots els àmbits i facetes». «Cuando todo estalló/ me cogí de una madera/ vine flotando hasta aquí/ de ninguna manera. /Nunca me mojé/ la corriente me llevó», diu la lletra d'Ara ve lo bo. «Amb el, conclou.

15-M, quan tot va esclatar, molts es van deixar portar pel corrent sense mullar-se. Sense pensar per un mateix. I la sensació final és que fer només molt soroll no serveix de res»