Trobador sense prejudicis

El cicle BandAutors propiciarà demà el debut al Palau de la Música del cantautor barceloní Na-cho Umbert amb la seva banda La Compañía. Presentarà el seu segon disc en solitari,No os creáis ni la mitad. I avançarà, diu, dues cançons:El sudamericanoiQue lo sepa Cary Grant, en format acústic i només acompanyat, per a l'ocasió, pel sempre resolutiu i creatiu Raül FernándezRefree(el productor dels seus dos últims discos).

Els dos temes formaran part del seu pròxim llançament,Familia,en què estira més «la idea de trobador; de contador d'històries que vénen a través de la tradició oral». És un disc, afegeix, basat en la seva família (el títol ho delata), «però centrat en el context històric: hi ha anècdotes dels besavis, avis, pares... Hi ha la nostra veritat, tot i que després hi poso part de ficció. I aprofito per parlar de la guerra de Cuba, de la Transició i fins i tot del jugador Kubala».

La burgesia catalana

De la seva família ja s'ha nodrit Umbert per compondre diverses de les seves cançons. ComSr. Esteve, potser una de les més originals i un evident gest a la principal obra de Santiago Rusiñol. «La meva intenció en aquesta lletra era reflectir la burgesia catalana, que segueix tenint el mateix poder, si no més, entre les classes dirigents. El capitalisme té un punt de feudalisme, i les famílies que manen, manen sempre, quan el que fa falta són més polítiques socials, destinar les grans fortunes a afavorir els que no són fills de senyors rics. En la peça retrato una part del meu passat i jugo amb el català i el castellà. Els meus avis eren burgesos, potser anats a menys els últims anys, vivien al passeig de Gràcia, eren de dretes i parlaven a la seva nena, la meva mare, en castellà».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Ell es declara «bilingüe radical» (uneix les dues llengües en una mateixa estrofa sense prejudicis). I se sent horroritzat amb la voluntat del ministre Wert d'espanyolitzarels nens catalans. «És una barbaritat que respon als interessos que té aquest home amb el seu partit. No ha entès res del que passa a Catalunya».

En l'univers de l'exlíder de Paperhouse habiten putes i una madameseptuagenària, superherois, moderns de Barcelona, morts i degollats. «Però si em comparo amb Albert Pla, em sento com una monja. Amb el meu primer disc, arran dePrét à porter, em deien que els recordava a ell. Però després de gravar aquell àlbum i escoltar el seu primer disc, vaig veure que ell ja havia fet tot això feia 15 anys i de forma més atrevida. Que no trepitjava un terreny nou i que a sobre sóc méslight. Però estic encantat amb les meves cançons», puntualitza aquest interiorista d'emocions i de cases (de fet, combina les dues professions).