L'Eivissa poètica

Vénen d'Eivissa, reivindicant els seus poetes, els seus paisatges i fins i tot «estampes més mundanes i valuosament rutinàries», diuen. Projecte Mut va néixer amb l'àlbumProèsicai ha agafat un nou i estimulant impuls amb el discCorda i poal,que dijous que ve, dia 18, presentaran a la sala Luz de Gas. Un projecte molt sonor i allunyat dels prejudicis, «molt reconeixible per la veu» del cantant, David Serra «i el virtuosisme instrumental» de Joan Barbé. I a la vegada obert a qualsevol influència. «Barregem molts estils, sí. Pot semblar un contrasentit, però per nosaltres la nostra primera norma és que no hi ha normes. Si ha de sonar folk, rock, àrab, mediterrani, flamenc, llatí, soul, celta, doncs tant és. L'important és que soni bé; que transmeti».

Serra fa un paral·lelisme cinematogràfic. «Un director no té perquè cenyir-se sempre a un gènere,thriller, comèdia.. I ningú l'hi qüestionarà. A més a més, hi ha certa inèrcia que sembla que obligui els grups a tenir un estil determinat per si mateix, però nosaltres volem trencar amb aquest tòpic tan arrelat».

VERSOS COM A TAULA DE SALVACIÓ / En la caràtula comparteixen crèdits poetes com Toni Roca, Carles Fabregat i Esteve Portas amb composicions pròpies. «La poesia és cada vegada més necessària. En aquest món tan boig en què vivim, en què ningú entén res i ningú confia en ningú, és un raig d'esperança. Una mica de refresc per a aquest foc, aquest infern. Una aspirina emocional», assegura el vocalista. I el disc l'han volgut dedicar al desaparegut Toniet Barbé (oncle i padrí del guitarrista), «un músic, agricultor i somiador per excel·lència. El nostre mentor i el de moltíssims músics d'Eivissa», explica. De fet, el títol ja és un gest dedicat a ell. «Una expressió molt seva era 'tu i jo,brother, som corda i poal [que vindria a ser com carn i ungla]». «Sa corda i es poal es necessiten per treure aigua del pou, i com que nosaltres també som un binomi, tot adquireix sentit».

Tant Serra com Barbé compaginen Projecte Mut amb un altre grup, Statuas D Sal. «Una banda de rock en castellà que ens ha ensenyat molt, amb què vam fer un parell de gires nacionals i que durant aquests 20 anys ens ha proporcionat un gran bagatge. Però teníem ganes de cantar en la nostra llengua i de recuperar les nostres essències», admet Serra. I amb un altre projecte més: Ressonadors, amb què recreen cançons tradicionals d'Eivissa i Formentera.

Vegeu l'acústic d''En

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

voler' amb el mòbil o

a www.periodico.cat