Pastora torna als orígens

En català i a ritme de ball. Així ésUna altra galàxia. L'univers en què orbita Pastora en el seu nou disc, el primer íntegrament en la seva llengua materna. Un compacte en què reuneixen tres peces que ja tenien gravades, tres versions més i sis d'inèdites. Es tracta del seu cinquè llançament discogràfic i, segons diuen, el que els vincula amb els orígens, quan a Pastora els faltava la cantant, la carismàtica Dolo Beltrán, i s'atrevien amb títols comTrip show audiovisual tecno sinfónico. La presentació de l'àlbum coincideix amb l'estrena del cicle 4 acords,en què teatralitzen el seu repertori al Romea (divendres, dissabte i diumenge).

A la cançó que bateja el compacte i que han escollit com a senzill, es pot sentir: «I tot just ja començo un nou viatge a la Terra. Però d'aquells que et transporten a un altre planeta...» ¿I tot això sense drogues? «Hi ha moltes maneres de tenir unsubidón-respon Caïm Riba (guitarra i veus)-. Per exemple, amb la dopamina mateixa que genera l'amor, que no deixa de ser pura química. En realitat, quan ens enamorem el que busquem és drogar-nos», afegeix, davant la mirada atònita de Pauet Riba, el seu germà gran i qui grava en directe el que passa a escena, afegeix efectes i introdueix bucles d'imatges.

EL BIG BANG / Sobre aquest aterratge en el català, la vocalista aclareix: «No és que hàgim fet un canvi lingüístic. La idea sorgeix de recollir totes les cançons que havíem fet al llarg de la nostra carrera en aquest idioma». «Inicialment havia de ser un ep», afegeix l'instrumentista. «Un ¡ep!», exclama, enmig de rialles, Pauet. «Un recopilatori amb les peces ja editades, però tornades a produir, i afegir-ne un parell de noves. El cas és que la publicació es va endarrerir, nosaltres vam seguir component i al final vam veure que teníem material per treure un compacte. Que és el que és, encara que per a Pauet segueix sent un ¡epé!», i tots esclaten a riure.

Entre aquestes joies recuperades destaca Planetes marins. Ja llavors la tirada per l'astronomia es va colar en el títol d'una lletra que fa: «Entre núvols l'ocell la mirava/ Queien els pètals, nua la flor/ Tot piulant volia salvar-la / Però les espines punxaven el vol». «Va ser graciós: a Madrid va guanyar el premi a la millor cançó en català a la gala dels Premios de la Música i aquí el disc,La vida moderna, va ser el guanyador del millor àlbum en llengua no catalana als premis Enderrock i fins i tot va aconseguir tres nominacions als Grammy Llatins, entre ells el de millor disc de música alternativa», recorda Caïm.

Notícies relacionades

El trio estarà al Romea amb el cicle '4 acords'

Callar per cridar més alt

Els autors de hitsi tornades enganxoses comNo me llames Dolores, llámame Lolaasseguren que no es plantegen traduir al català èxits com aquest: «Imagina't com sonaria:No em diguis Josefa, digue'm Fina», diu Caïm en broma. I constaten que el seu públic ha acceptat molt bé aquest nou treball. «Per ara no hem tingut crítiques ni dins ni fora de Catalunya. Més encara, ens el reclamen al sud i es tradueixen les lletres», explica la cantant.

Una curiositat: l'àlbum inclou dues peces que no vénen firmades per Pastora. Una és Quan la Mercè està contenta, del pare dels germans, l'imprescindible Pau Riba (per al mític àlbumJo, la donya i el gripau) i cantada aquí per Caïm. IQuan es faci fosc, de Gerard Quintana, que al disc la interpreta a duo amb Beltrán i que ja es va incloure en el tribut a Sopa de CabraPodré tornar enrere. «Quintana, precisament, va cantar en el primer àlbum de Pastora, així que és com tancar el cercle».