Hernàez, el cantautor reivindicat

La celebració dels seus 30 anys d'inquieta, intermitent i poètica trajectòria ja van començar l'any passat quan el cantautor Enric Hernàez va gravar i presentar, impulsat pel festival Barnasants, el disc antològic360 Llunes. I la celebració continua avui amb l'estrena al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) del documentalDe Gràcia al Poble Nou,en què amics i col·legues de professió glossen la seva figura. «Era molt diferent i original», sosté, per exemple, Joan Manuel Serrat en un moment de la cinta. Després de la projecció, Hernàez interpretarà algunes de les seves peces, com l'aclamadaUna foguera de Sant Joan en ple gener.

«Aquesta cançó apareixia en el primer elapé que vaig gravar, el 1984, amb el mateix títol i la mantinc al meu repertori perquè encara em crec tot el que diu, una cosa inusual després dels anys. La lletra convida a mobilitzar-nos, a fer les coses en el moment que vulguem fer-les, a no creure gaire en les ordenances. I a substituir legislació per educació», explica el músic.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

El documental està firmat per Manel Gausachs (autor deCanet Rock, 20 anys després de les 12 hores de rock i follia iSisa 2001). I compta amb testimonis com el de l'integrant de La Fura dels Baus Miki Espuma -«amb qui vaig muntar el grup Somni quan érem adolescents i competíem per veure qui feia més cançons», recorda Hernàez-; Oriol Tramvia -«amb ell vaig saber el que era una gravació, amb el seu disc en directeBèstia!a Zeleste»-; el fotògraf Juan Miguel Morales i l'activista cultural i director de Barnasants Pere Camps. «La veritat és que s'han portat molt bé. I no només pel que diuen, si no sobretot pel que callen. De fet, podrien fer un altre documental amb tot el que no han explicat», diu, entre rialles.

IDENTITAT / A la dècada dels 80, quan joves com Hernàez seguien l'estela de la Cançó, ell va ser dels pocs que va aportar originalitat amb una proposta que no va trigar a incloure «desacomplexades harmonies brasileres». «En aquella època, en què semblava que tot s'havia de fer d'una determinada manera, vaig aprendre que podia crear el que volgués sense perdre la identitat», recorda. Actualment està embrancat en un espectacle de poetes catalans i occitans. «Des de trobadors medievals fins a Brossa», avança.