Lidia Guevara, la 'parlautora'

El despertar musical deLidia Guevarava començar amb només 5 anys. «Llavors ja em vaig agafar una capsa de sabates, unes gomes de pollastre i vaig fabricar la meva primera guitarra», relata. A l'artista li agrada dir que ho porta «a l'ADN». Explica que durant un temps va enviar maquetes a discogràfiques, va tocar al metro, va interpretar estils diversos («heavy, rock, coses inclassificables...») i va provar sort en un «desafortunat producte prefabricat, el conjunt Bangrha»,­ fins que va penjar les seves cançons «de pop d'autor» a Youtube i els fans la van ajudar a finançar el disc de debut (amb la plataforma Apadrina un artista). Avui abordarà l'àlbum Memoria de elefantea la sala Luz de Gas i avançarà composicions inèdites. «ComBébete la vida, que només puc dir que té a veure amb un projecte molt especial».

Guevarabeu i assaboreix la vida com ho fa tambéClara, la protagonista del seu actual senzill (i la peça que ha tocat en acústic per a aquest diari). «És una persona que, davant les adversitats, se supera i posa un somriure al món quan el món no li somriu», descriu.

AMB DANI MARTÍN I SUZANNE VEGA / La cantautora, i també periodista, és conscient que deu molt a les xarxes socials. «Així em va descobrirDani Martín,d'El Canto del Loco, i em va reclutar com a corista per al seu primer disc en solitari,Pequeño, i també com a telonera, igual queSuzanne Vega,a qui admiro moltíssim». Però no només cuida la presència a internet. «En els concerts m'agrada empatitzar, contextualitzar les cançons, fer deparlautora, i portar així la contrària a l'absurda idea que els segells van crear que l'artista ha de ser algú idealitzat, inaccessible».

Guevaraés coautora i cointèrpret de la cançóFora de joc que promociona laMarató per la pobresade demà. I no creu que estigui massa fora de lloc la campanya «ni la controvèrsia» que ha generat la iniciativa i el seu eslògan. «És veritat, potser no falten cadires, només estan mal distribuïdes. Hi ha qui pensa que no està ben enfocada; que s'haurà de lluitar més contra el sistema i els que provoquen la crisi. S'ha d'estar cabrejat amb la forma en què s'estan portant a terme les coses i amb els que estan a dalt; és clar que sí. Però el que vol la marató és ajudar els que ajuden; i això no deixa de ser una iniciativa molt bonica», subratlla.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Vegeu l'acústic de 'Clara' amb el mòbil o

a e-periodico.cat